Pont gòtic de Vilomara

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Pont gòtic de Vilomara
Imatge
Pont gòtic del Pont de Vilomara i Rocafort (2008)
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióSegle XIII-XIV, XVII
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Altitud186 m Modifica el valor a Wikidata
TravessaLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
ComarcaBages
LocalitzacióEl Pont de Vilomara i Rocafort
 41° 42′ 03″ N, 1° 52′ 09″ E / 41.700844°N,1.869171°E / 41.700844; 1.869171Coord.: 41° 42′ 03″ N, 1° 52′ 09″ E / 41.700844°N,1.869171°E / 41.700844; 1.869171
Bé integrant del patrimoni cultural català
Identificador16921

El Pont gòtic de Vilomara és un pont sobre el Llobregat del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Se situa en l'antic camí ral que anava del Bages cap a «Bàrcino», passant per la muntanya de Sant Llorenç i per la comarca del Vallès. Al segle v, durant la invasió de l'Imperi Romà, aquest camí ral probablement va ser un dels camins de penetració dels invasors. El Pont de Vilomara té una estructura similar al Pont Vell de Manresa.

Història[modifica]

La primera notícia que es té l'aporta Albert Benet quan diu que el 1012 uns béns situats a la Querosa (lloc emplaçat a l'angle que fa el riu passat Viladordis i les Marcetes) afrontaven de migdia amb el pont de pedra («ponte petrisso»). Ara bé, queda el dubte que sigui el mateix lloc on avui dia s'alça el pont. Sota el pont hi ha un grup de 17 forats circulars excavats a la roca que devien tenir la funcionalitat de sostenir pals de fusta. Tenint en compte que tan sols es troben a una banda del riu, sembla improbable que es tracti de les bases d'un pont de fusta; més aviat cal pensar en alguna resclosa d'època medieval, o una torre de vigilància de l'alta edat mitjana. L'any 1193 apareix citat en un document de confirmació quan es ratifica la donació de «les primícies de tot l'honor de Vilomara i el delme dels molins que hi ha en el pont ....». En testaments del segle xiii, hom troba diversos llegats a favor d'aquesta obra. El 1312 l'arquebisbe de Tarragona dona llicència per treballar en l'obra del pont en un dia festiu. El setembre de 1509 el trobem esmentat quan el rei Ferran concedeix a Manresa el poder de posar pontatge en els quatre ponts.

En el seu estat actual és una reconstrucció dels anys 1617-1625 feta després d'un aiguat devastador que l'enderrocà.[1]

Arquitectura[modifica]

L'únic arc ogival. A la dreta, obertura per donar sortida a un aiguat

Té la forma dels tradicionalment anomenats ponts d'esquena d'ase. Està estructurat en nou arcades de mamposteria d'obertura desigual, l'amplada de les quals tendeix a créixer a mesura que s'acosten al centre. Mesura 130 m. de llargada i els arcs són de mig punt, excepte un que és ogival. Es recolzen sobre ferms pilars; els dos centrals, aigües amunt, acaben en forma rectangular i per l'altra cantó es veuen reforçats per unes torres rodones adossades.

En la part alta d'un dels pilars hi ha una obertura per tal de donar sortida a un possible embat de l'aigua. Les interarcades presenten reforços en espiga i degradació.

El parament exterior és força regular; els carreus de la base són més grans que la resta i estan fonamentats en la mateixa roca. L'escut de Manresa esculpit al mig del pont delimita els termes de Manresa i El Pont de Vilomara i Rocafort.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «El Pont de Vilomara». Inventari arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pont gòtic de Vilomara