Poppó de Metz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XI  |
| Mort | 1103 |
| Bisbe de Metz | |
| 1090 – 1103 ← Hermann – Adalbero IV (en)  → | |
| Bisbe | |
| Diòcesi: bisbat de Metz | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
| Família | |
| Germans | Heinrich II. von Laach |
Poppó o Popó fou bisbe de metz de 1090 a 1103.
Seria el net de Frederic de Luxemburg i el germà d'Enric del Llac, comte palatí del Rin.[1] Però l'existència de Thierry fill de Frederic de Luxemburg i pare d'Enric i Poppó resta molt incerta, i certs autors fan per exemple d'Enric del Llac, el fill d'Enric el Furiós mort el 1061 [2]
Va entrar jove al clergat de la catedral de Trèveris.[1] de la que va esdevenir ardiaca.[3]
En el context de la lluita de les Investidures el seu nomenament a Metz fou l'ocasió d'un conflicte amb Enric IV del Sacre Imperi. Segons certs autors Poppó i Burcard, grans prebosts de Trèveris, serien una sola i mateixa persona.[4] Per a altres es tracta de dos personatges diferents i Poppó no accedirà al tron episcopal fins al 1093, després que Burcard, que havia estat anomenat bisbe per Enric IV a la mort d'Hermann el 1090, hagués fracassat a imposar-se al càrrec.[5]
En la primera hipòtesi el competidor de Poppó, designat per Enric IV el 1090, no seria altre que Adalberó IV de Metz, que hauria succeït a Poppó sobre el tron episcopal el 1104.[6] El clergat messí que havia escollit Poppó, es va oposar a les pretensions de l'emperador i va aconseguir mantenir a aquest al seu front.[1] El papa va acceptar la seva elecció però va amenaçar de reordenar-lo diaca si es demostrava que havia estat ordenat per simonia d'Egilbert, arquebisbe cismàtic de Trêveris.[3]
Fou consagrat el 27 de març de 1093 pel bisbe Gebhard de Constança.[6]
El 1094 va reformar l'abadia d'Épinal.[1] Va consagrar igualment la parròquia de Saint-Gorgon.[7]
El 1095 va assistir al concili de Clermont.[1]
La seva autoritat era molt feble fora de la ciutat i el seu competidor Adalberó, sostingut per l'emperador germànic, va poder conservar el seu títol de bisbe de Metz i controlar una gran part del bisbat.[7] Durant el seu episcopat el bisbat fou amputat de les seves possessions al país de Lieja per Enric IV.[6]
Va morir el 1103.,[8] després d'haver estat probablement fet fora de la seva seu per Enric IV.[7]
Références[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Dictionnaire général et complet des persécutions souffertes par l'Église…, Paul Belouino 1855
- ↑ L'art de vérifier les dates… p341 ed. Moreau et Yalade, 1819
- ↑ 3,0 3,1 Bonizo de Sutri, Urbain II et la comtesse Mathilde, d'après le Liber de vita christiana de Bonizo p285 Paul Fournier, Bibliothèque de l'école des chartes 1915 n°76
- ↑ La Chronique de Saint-Hubert, dite Cantatorium p166 Lambertus minor, Karl Hanquet editeur Librairie Kiessling et Cie, P. Imbreghts, successeur, 1906
- ↑ Dictionnaire de statistique religieuse pàg. 419-422, Jacques Paul Migne, 1851
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Mémoires de l'Académie nationale de Metz p31 1832
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Dictionnaire du département de la Moselle p315 Claude Philippe de Viville 1817
- ↑ Biographie du clergé contemporaine p423 Hippolyte Barbier, 1847