Porrusalda
 Típica porrusalda vasca.  | |
| País d'origen | Espanya |
|---|---|
| Detalls | |
| Tipus | estofat |
Porrusalda o purrusalda, porrasalda és un plat típic basc i navarrès elaborat principalment amb verdures, on hi predomina el porro tallat a daus. El significat en basc de la paraula purrusalda és literalment caldo de porro.[1][2] Amb una presentació semblant a un estofat, un plat caldós amb grans trossos que es serveix calent, generalment com a primer plat.[3] Els trossos generalment són de bacallà esmicolat, o bé d'alguna altra verdura trossejada, encara que també s'hi pot trobar patata cuita.[4] Pel preu dels ingredients és considerat un plat económic.[5]
Característiques[modifica]
L'ingredient principal de la porrusalda és el porro tallat a daus però també s'hi pot afegir pastanaga,[4] patata, carabassa, all o ceba. Alguns autors mencionen l'abundància de patates.[4] Originàriament el plat era un caldo de porros amb patates,[2] que per millorar el gust s'afegia al caldo de verdures una espina de peix durant la cocció. A partir d'aquesta fase el plat ha anat evolucionant. En regions de la península Ibèrica també s'hi afegeix costella de porc, carrillera, bacallà salat desfet i prèviament dessalat, o bé amb un cap de lluç tal com ho fan a La Rioja. Per a la cocció s'utilitza aigua, o caldo de verdures o de pollastre.
Tradicionalment se serveix com a plat únic però també s'utilitza com acompanyament.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porrusalda |
- ↑ José María Martín de Retana, (1980), La Gran enciclopedia vasca, Volúm 11, ISBN 8424800176
- ↑ 2,0 2,1 Mikel Zaraté, (1976), Influencias del vascuence en la lengua castellana: a través de un estudio del elemento vasco en el habla coloquial de Chorierri-Gran Bilbao,La Gran Enciclopedia Vasca,
- ↑ Hermann Grüner, Reinhold Metz, Alfredo Gíl Martínez, (2005), Procesos de cocina, Ed. AKAL, Primera ed., pàgina 255
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Joseba Maria Gereño, Sabin Gereño - (1973),Guía del País Vasco, Coordinación de Iniciativas, pàgina 44
- ↑ Alfredo Juderías, (1990),Cocina para pobres, Editorial Seteco, primera ed., pàgina 93