Portrait of Hell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaPortrait of Hell
地獄変
Fitxa
DireccióShirō Toyoda
Protagonistes
ProduccióTomoyuki Tanaka Modifica el valor a Wikidata
GuióToshio Yasumi
Novela de Ryūnosuke Akutagawa
MúsicaYasushi Akutagawa
FotografiaKazuo Yamada
ProductoraToho
DistribuïdorTōhō Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenJapó Japó
Estrena18 de novembre de 1969
Durada95 minuts
Idioma originalJaponès
Descripció
Basat enHell Screen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerepel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0064512 Filmaffinity: 234083 Rottentomatoes: m/portrait_of_hell Allmovie: v106419 Modifica el valor a Wikidata

Portrait of Hell (地獄変 , Jigoku-hen?)[1] és una pel·lícula jidaigeki (drama d'època) japonesa de 1969 dirigida per Shiro Toyoda i protagonitzada per Tatsuya Nakadai i Kinnosuke Nakamura. Es basa en el relat curt de 1918 Hell Screen de l'escriptor Ryūnosuke Akutagawa.[2][3][4]

Argument[modifica]

La història, ambientada en l'era Heian, representa el conflicte entre el pintor coreà Yoshihide (Tatsuya Nakadai) i el seu patró japonès, el cruel i egoista daimyo Hosokawa (Kinnosuke Nakamura).

Horikawa exigeix que Yoshihide decori les parets del seu nou temple amb una imatge de Buda, però Yoshihide es nega, insistint que no pot pintar el que no veu. En el regne de Hosokawa, Yoshihide no pot veure res més que el patiment dels camperols. Crea diverses imatges espantoses que semblen tenir algun tipus de poder màgic (per exemple, una pintura d'un home mort pels soldats de Hosokawa al principi de la pel·lícula desprèn la pudor d'un cadàver podrit.) Tots aquests horroritzen Horikawa, i ell exigeix que les pintures siguin destruïdes.

Al final, Yoshihide demana que se li permeti representar l'infern en una pantalla per a la paret del temple, i Horikawa està d'acord. Yoshihide només demana que pinti un element en el centre de la seva pintura: un carro ardent amb Horikawa en ell. Hosokawa està d'acord amb això, però per proporcionar un model per a l'escena, té a la filla de Yoshihide, Yoshika (Yoko Naito), encadenada al carro. Yoshihide mira amb horror mentre la seva filla és cremada viva, abans de continuar pintant la seva obra mestra.

Abans que es publiqui la pintura completada, Yoshihide es penja. Quan Hosokawa mira la pantalla, s'horroritza en veure's retratat a l'infern. El clímax de la pel·lícula és lleugerament vague, però el públic és dut a creure que Horikawa queda atrapat en el seu propi infern privat a través del poder del retrat.[5]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Portrait of Hell». FilmAffinity. [Consulta: 27 novembre 2016].
  2. «Portrait of Hell». MUBI. [Consulta: 27 novembre 2016].
  3. «地獄» (en japonés). Japanese Movie Database. [Consulta: 27 novembre 2016].
  4. Stuart Galbraith IV. The Toho Studios Story: A History and Complete Filmography. Scarecrow Press, 16 de maig de 2008, p. 259. ISBN 978-1-4616-7374-3. 
  5. «Portrait of Hell (1969)». Toho Kingdom, Septiembre 2008. [Consulta: 27 novembre 2016].
  6. IMDB Logo 2016.svg Jigokuhen a Internet Movie Database (anglès)