Vés al contingut

Postvorta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgePostvorta
Tipusdeïtat romana Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia romana i religió de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAntevorta Modifica el valor a Wikidata
Altres
Dominipart i passat Modifica el valor a Wikidata

Postvorta o Postverta era, segons la mitologia romana, una deessa del temps passat, una de les dues acompanyants o assistents, i per alguns autors també representacions, de Carmenta juntament amb la seva germana Antevorta.

Se la representa girada enrere, mirant el passat, que revelava als poetes i als mortals. El do profètic, el futur, l'explicava la seva germana Antevorta. Els autors antics les consideren formes o personificacions de Carmenta.[1][2][3]

Segons Ovidi les acompanyants de Carmenta es deien Porrima i Postverta, i segons Gai Juli Higí es deien Antevorta i Postvorta[4] Aquests noms estaven en relació amb la seva qualitat de moires, les divinitats que tenien poder sobre el destí de les persones. Les tres divinitats eren invocades conjuntament per les dones embarassades que desitjaven un destí favorable per als nens que havien de néixer. Segons Georg Wissowa, Antevorta era invocada per separat i abans del part només per demanar que la transició cap a la vida fos segura[5] i aquesta podria ser una de les raons perquè la festa de les Carmentàlia se celebrés en dos dies separats. Es deia que Antevorta estava present als naixements quan els nens sortien amb el cap per davant i la seva germana, Postvorta, quan venien amb les cames per davant.[6]

Referències

[modifica]
  1. Ovidi. Fastos, I, 6, 33
  2. Aulus Gel·li. Les Nits Àtiques, XVI, 16
  3. Smith, William (ed.). «Postverta». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 12 octubre 2022].
  4. Kurt Latte, Römische Religionsgeschichte, München, 1960, p. 136-137
  5. G. Wissowa, article «Carmenta», en "Real-encyclopädie der classischen Altertumswissenschaft",1884, volum I p. 853
  6. Aulus Gel·li, Les Nits Àtiques, XVI. 16, citant a Varró

Vegeu també

[modifica]