Pòtnies
| Tipus | Ciutat antiga i polis  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Grècia | |||
| ||||
| Història | ||||
| Període | antiga Grècia | |||
Pòtnies (en grec antic Πότνιαι) va ser una ciutat de Beòcia situada a la via que anava de Tebes a Platea. Segons Pausànias estava a 10 estadis de Tebes.
Quan Pausànias la va visitar ja estava en ruïnes. Vora la ciutat hi havia un bosquet sagrat dedicat a Demèter i Core (Persèfone). Pòtnies era coneguda, segons la mitologia grega, per ser la residència de Glauc, que va ser devorat per les seves eugues enfurismades.[1] Pausànias fa referència a un pou que hi havia, on si hi beuen les eugues del país, es tornen boges. També hi havia un temple de Dionís, i que una vegada, quan feien sacrificis a aquest déu, van arribar a un estat al d'embriaguesa que van patir atacs de violència i van matar el sacerdot. Immediatament va caure una pesta sobre la població, i consultat l'oracle de Delfos va dir que s'havia de sacrificar un jove com a desgreuge. Alguns anys després deien que el mateix Dionís va substituir el noi per una cabra. També hi va veure, al camí que anava cap a Tebes, un petit recinte amb columnes, i deien que era el lloc on es va obrir la terra i es va empassar a Amfiarau, i afegeix que els ocells no es posen mai en aquestes columnes ni cap animal menja de l'herba que creix allà.[2] El mateix Pausànias diu en un altre lloc que Amfiarau va desaparèixer a la ciutat d'Harma.[3]
Segons Estrabó, alguns autors antics consideraven que Pòtnies era la ciutat d'Hipotebes que cita Homer a la Ilíada.[1]