Pou de glaç de Can Donadeu
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Pou de glaç  | |||
| Construcció | segle XVII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental) | |||
| Localització | A pocs centenars de metres a l'est de Can Donadeu | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 6 maig 2021 | |||
| Id. IPAC | 29447 | |||
El Pou de glaç de Can Donadeu és un conjunt monumental que inclou un gran edifici amb torre quadrada adossada, basses i mines d'aigua. Està situat al sud-est del nucli de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), molt a prop de la masia de Can Donadéu.
Declarat BCIL (bé cultural d'interès local) l'any 2021,[1] el pou de glaç consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2]
Actualment es troba als terrenys de la pedrera CANRO, S. L. amb l'imminent perill de destrucció.
Descripció[modifica]
El pou de glaç és de forma cilíndrica i està construït aprofitant el pendent del terreny. Té un diàmetre de 14 metres i una alçada de 21 metres. Està cobert per una cúpula de maons coberta de vegetació. Els murs són de maçoneria de pedra rústica, i trobem també voltes de maó i grans lloses planes que cobreixen alguns sectors de l'edificació. El pou té adossada una torre de planta rectangular amb una escala interior que comunica, a través de finestres, les diferents seccions i alçades del pou. Les parets interiors del pou estan arrebossades i en algun sector s'aprecia la roca mare.[2]
Entorn del pou s'aprecien altres estructures associades a la producció de gel, com per exemple la galeria d'una mina d'aigua excavada a la base del pou, una gran bassa rectangular de 34,4 x 15,3 i 3,9 m de fondària i finalment una altra bassa de mides inferiors.[2]
Història[modifica]
A parer d'alguns autors,[3][4] els quals presenten un document escrit per un cartoixà de Tiana datat l'any 1718, el pou de glaç de Can Donadéu va ser construït a finals del segle xvi o inicis del segle xvii per ordre dels monjos de la cartoixa de Montalegre. Aquests mateixos autors afirmen que l'any 1740 el pou era propietat d'un ciutadà de Barcelona anomenat Elias.[2]
El 1936, Salvador Pibernat escriu del pou de glaç el següent: «Per allà l'any 1740 era propietat d'un tal Elias, ciutadà de Barcelona... Pròpiament no és un pou, sinó un edifici rodó, fet d'obra, al pla de la terra i parets amunt, cobert per una volta en forma de mitja taronja. En les parets hi ha obertures per on es tirava el glaç i pel costat que mira a Montcada, la muntanya serveix d'esperó. Els fonaments són fets al pla d'unes feixes de terra molt obagues, a la davallant de les muntanyes.»
«Per a treure el glaç se servien d'una mina oberta al pla dels fonaments, aquesta mina tenia un canaló que conduïa una aigua fresquíssima que sortia del pou. Avui l'entrada està tapiada a causa dels abusos que gent poc escrupolosa i inculta, feien en tals excessos que àdhuc amenaçaven destruir l'obra.»
«El glaç que tiraven al pou era de l'aigua que es glaçava a unes barres i al safareig que encara hi ha a prop del pou.»[5]
El que sí que és gairebé segur és que ja s'explotava a l'edat mitjana. El seu gel s'exportava a Barcelona durant l'estiu. Sabem que el 1718 va produir 1233 càrregues de gel.[2]
A un article anònim de 1937 trobem aquesta referència: «Lo pou de Elias (vulgarment anomenàt de Casa Donadeu) en lo terme de Cabanyes: Es Pou molt ben fet, que tè de circol 320 palms, y de alsada 75 pls. Hi ha una Escala á rams arrimada a la paret forana del Pou. Si se podia umplir de Glas hi cabrien de quatre a 5000 Carregas; Però en lo Ivern del any 1766, que feu tant grandíssim fred, que los vells no avian vist igual, sols se pogueren empohar 18 pls de Glas (per ser 2 pls mes alt de la primera finestra, que es á la alsada de 16 pls): Y tret en lo principi del Estiu començànt à 4 de Maig, se tragueren la poquedat de 572 Carregas, y ½ de Glas: Y en vista del sobre referit clarament se veu, no es de servey per lo Abast.»[6]
L'any 2004 es van publicar una descripció detallada amb fotografies i un plànol topogràfic on esmenta que l'alçada del pou és de 21 m i el seu volum teòric total és de 2617 m³... Per sobre del pou hi ha una gran bassa rectangular de 34,4 × 15,3 m útils i de 3,9 m de fons (uns 2000 m³).[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Convocatoria Ple Ordinari del Ajuntament de Sant Fost». [Consulta: 6 maig 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Pou de glaç de Can Donadeu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ Pérez Gómez, 2004.
- ↑ 4,0 4,1 Porcel Caro, 2019, p. 91-100.
- ↑ Salvador Pibernat, P. «Notes històriques del Vallès. Parroquia de Cabanyes». Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Badalona, 1936, pàg. 85-86.
- ↑ AA. «Un document interessant». Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Badalona, núm. 34, 1937, pàg. 2-3.
Bibliografia[modifica]
- Porcel Caro, Enric. Grup d'espeologia de Badalona. Les mines d'aigua de la Serralada de Marina, 2004, p. 91-100. ISBN DL B-5409-2004.
- Pérez Gómez, Xavier; Pérez Gómez, Ferran. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles. Sant Fost, història d’un poble. Dels orígens a la Guerra Civil, 2004.