Pou de glaç de Can Vilardell
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Pou de glaç  | ||||||
| Construcció | XVII | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Altitud | 637 m | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Castellcir (Moianès) | ||||||
| Localització | Riera de Castellcir, entre Sant Quirze Safaja i Castellcir. Castellcir (Moianès) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 28665 | ||||||
| |||||||
El Pou de glaç de Can Vilardell és un monument del municipi de Castellcir (Moianès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Està situada[1] a la part meridional del terme de Castellcir, al nord-est de la masia del Vilardell, a la dreta del Tenes i a llevant dels Restobles. És a la dreta del camí que des del Vilardell s'adreça cap al Molí Nou, a prop i al davant -ponent- d'on el torrent de la Corona aflueix en el Tenes. Queda a prop i a migdia de la Poua del Molí Nou.
Descripció[modifica]
Construcció semisubterrània de tipologia usual; espai cilíndric de 7,30 m de diàmetre i 5,10 m d'alçada, cobert amb cúpula semiesfèrica. L'arrencament de la cúpula des del mur es produeix a nivell del rasant del camí que segueix la riera. L'alçada total, des de la clau de la volta fins al fons del dipòsit, és de 7,65 m.[2] El seu mal estat de conservació impedeix saber de quantes obertures disposava, encara que es pot aventurar que n'hi havia dues, l'una a la banda del riu i l'altra al cantó del camí.[2]
Història[modifica]
Els pous de gel, es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs dels segles XVII, XVIII i part del XIX, quan la fabricació i comercialització del gel representava una bona font d'ingressos. Això no obstant, durant la primera meitat del segle XX alguns pous continuaren funcionant, malgrat que l'aparició del gel artificial - amb l'arribada de l'electricitat i els transports moderns- fes desaparèixer aquest tipus d'indústria. Els últims pous en funcionament ja no comercialitzaven amb els hospitals, mercats... de Barcelona, sinó que eren d'ús propi.[2]
Les condicions necessàries per a la construcció d'un pou de glaç són: la proximitat a les vies de comunicació, amb llocs de consum no gaire allunyats i la seva instal·lació en llocs de fortes glaçades i bones aigües. El gel es recollia a l'hivern a les basses o rieres properes al pou. Es tallava en blocs i s'emmagatzemava per capes recobertes de palla, vegetació i gel trocesat dins els pous, fins que a l'estiu, segons la demanda, s'anava extraient i transportant dins de sàrries també cobertes de palla i boll.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pou de glaç de Can Vilardell |
- ↑ Cingles de Bertí i de Gallifa [Document cartogràfic] : Gallifa, Vall de S. Miquel, Sots Feréstecs, Sot del Bac, Vall de Neu, Castell Cir, Sauva Negra: mapa topográfico excursionista: topografía procedente del mapa nacional del Instituto Geográfico y Catastral, de otros centros y observaciones directas por el equipo técnico de editorial Alpina / cartografía: A. Bescós; cartografía complementaria y res.tecn. X. Coll. Granollers: Editorial Alpina, 1986. ISBN 84-7011-033-0
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Pou de glaç de Can Vilardell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 setembre 2013].