Pou de glaç de Can Vilardell

(S'ha redirigit des de: Poua Vilardell)
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Pou de glaç de Can Vilardell
Imatge
Dades
TipusPou de glaç Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXVII
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Altitud637 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCastellcir (Moianès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRiera de Castellcir, entre Sant Quirze Safaja i Castellcir. Castellcir (Moianès)
Map
 41° 44′ 47″ N, 2° 09′ 36″ E / 41.7463°N,2.16006°E / 41.7463; 2.16006
IPA
IdentificadorIPAC: 28665

El Pou de glaç de Can Vilardell és un monument del municipi de Castellcir (Moianès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Està situada[1] a la part meridional del terme de Castellcir, al nord-est de la masia del Vilardell, a la dreta del Tenes i a llevant dels Restobles. És a la dreta del camí que des del Vilardell s'adreça cap al Molí Nou, a prop i al davant -ponent- d'on el torrent de la Corona aflueix en el Tenes. Queda a prop i a migdia de la Poua del Molí Nou.

Descripció[modifica]

Construcció semisubterrània de tipologia usual; espai cilíndric de 7,30 m de diàmetre i 5,10 m d'alçada, cobert amb cúpula semiesfèrica. L'arrencament de la cúpula des del mur es produeix a nivell del rasant del camí que segueix la riera. L'alçada total, des de la clau de la volta fins al fons del dipòsit, és de 7,65 m.[2] El seu mal estat de conservació impedeix saber de quantes obertures disposava, encara que es pot aventurar que n'hi havia dues, l'una a la banda del riu i l'altra al cantó del camí.[2]

Història[modifica]

Els pous de gel, es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs dels segles XVII, XVIII i part del XIX, quan la fabricació i comercialització del gel representava una bona font d'ingressos. Això no obstant, durant la primera meitat del segle XX alguns pous continuaren funcionant, malgrat que l'aparició del gel artificial - amb l'arribada de l'electricitat i els transports moderns- fes desaparèixer aquest tipus d'indústria. Els últims pous en funcionament ja no comercialitzaven amb els hospitals, mercats... de Barcelona, sinó que eren d'ús propi.[2]

Les condicions necessàries per a la construcció d'un pou de glaç són: la proximitat a les vies de comunicació, amb llocs de consum no gaire allunyats i la seva instal·lació en llocs de fortes glaçades i bones aigües. El gel es recollia a l'hivern a les basses o rieres properes al pou. Es tallava en blocs i s'emmagatzemava per capes recobertes de palla, vegetació i gel trocesat dins els pous, fins que a l'estiu, segons la demanda, s'anava extraient i transportant dins de sàrries també cobertes de palla i boll.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pou de glaç de Can Vilardell
  1. Cingles de Bertí i de Gallifa [Document cartogràfic] : Gallifa, Vall de S. Miquel, Sots Feréstecs, Sot del Bac, Vall de Neu, Castell Cir, Sauva Negra: mapa topográfico excursionista: topografía procedente del mapa nacional del Instituto Geográfico y Catastral, de otros centros y observaciones directas por el equipo técnico de editorial Alpina / cartografía: A. Bescós; cartografía complementaria y res.tecn. X. Coll. Granollers: Editorial Alpina, 1986. ISBN 84-7011-033-0
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Pou de glaç de Can Vilardell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 setembre 2013].