Lucuma campechiana
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Sapotaceae |
| Gènere | Lucuma |
| Espècie | Lucuma campechiana Kunth |
.svg){kind=icon}
Lucuma campechiana és una espècie de planta amb flors del gènere Lucuma dins la família de les sapotàcies (Sapotaceae). És un arbre natiu dels biomes tropicals humits de Mèxic i Amèrica Central.[1]
Descripció
[modifica]És un arbre perennifoli amb làtex que habitualment arriba als 8 metres d'alçada, les fulles són peciolades, de forma oblanceolada o obovada amb el marge revolut, glabres o amb tricomes dimnuts, fan entre 7 i 25 cm de llarg i entre 3 i 8 cm d'ample. Les flors s'agrupen en inflorescències en fascicle, són hermafrodites i pedicelades, al calze hi ha 5 o 6 sèpals amb l'àpex obtús o arrodonit, la corol·la és cilíndrica i tubular, amb lòbuls en nombre de 4 a 7, fa entre 7 i 13 mm de llarg. A l'androceu hi ha entre 4 i 7 estams i entre 5 i 7 estaminodis. Al gineceu l'ovari és pubescent i habitualment pentalocular. El fruit és una baia obovoide o el·lipsoide, d'entre 2,5 i 7 cm de llarg, de color groc, ataronjat, de color cafè o verd fosc, que conté entre una i sis llavors amb forma de falca, d'entre 2 i 4 cm de llarg i entre 3,5 i 10 mm d'ample.[2][3]
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1819 al tercer volum de l'obra Nova Genera et Species Plantarum pel botànic alemany Carl Sigismund Kunth (1788-1850).[4][5]
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims de Lucuma campechiana:[1]
- Sinònims homotípics
- Pouteria campechiana (Kunth) Baehni
- Pouteria campechiana var. typica Baehni
- Richardella campechiana (Kunth) Pierre
- Vitellaria campechiana (Kunth) Engl.
- Sinònims heterotípics
- Lucuma elongata (C.F.Gaertn.) Steud.
- Lucuma glabrifolia Pittier
- Lucuma heyderi Standl.
- Lucuma inseparabilis Dubard
- Lucuma laeteviridis Pittier
- Lucuma nervosa A.DC.
- Lucuma palmeri Fernald
- Lucuma rivicoa var. angustifolia Miq.
- Lucuma salicifolia Kunth
- Lucuma sphaerocarpa A.DC.
- Pouteria campechiana var. nervosa (A.DC.) Baehni
- Pouteria campechiana var. palmeri (Fernald) Baehni
- Pouteria campechiana var. salicifolia (Kunth) Baehni
- Pouteria elongata (C.F.Gaertn.) Baehni
- Pouteria glabrifolia (Pittier) Cronquist
- Pouteria laeteviridis (Pittier) Lundell
- Pouteria mante Lundell
- Radlkoferella glabrifolia (Pittier) Aubrév.
- Radlkoferella inseparabilis Pierre
- Radlkoferella sphaerocarpa (A.DC.) Pierre
- Richardella nervosa (A.DC.) Pierre
- Richardella salicifolia (Kunth) Pierre
- Sapota elongata C.F.Gaertn.
- Sideroxylon campestre Brandegee
- Vitellaria nervosa (A.DC.) Radlk.
- Vitellaria salicifolia (Kunth) Engl.
- Vitellaria sphaerocarpa (A.DC.) Radlk.
- Vitellaria tenuifolia Engl.
- Xantolis palmeri (Fernald) Baehni
Usos
[modifica]La polpa del fruit és comestible, és dolça però amb una textura com la d'un l'ou dur,[6] per aquest motiu s'acostuma a menjar amb sal, pebre i suc de llima, llimona o maionesa. També s'utilitza com a ingredient de postres com ara gelats, batuts, pastissos o magdalenes.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Lucuma campechiana Kunth» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 8 novembre 2025].
- ↑ Lim, 2013, p. 134-135.
- ↑ Stevens et alii, 2001, p. 2344-2345.
- ↑ «Lucuma campechiana Kunth» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 8 novembre 2025].
- ↑ von Humboldt, Bonpland i Kunth, 1816, p. 265.
- ↑ Lewis, Susana Bello; MD, Charles A. Lewis. Delicias Criollas: Recetas para la Salud y Vitalidad (en castellà). Psy Press, 2016-06-30, p. 168. ISBN 978-1-5331-4601-4.}}
- ↑ Lim, 2013, p. 134.
Bibliografia
[modifica]- Lim, T. K.. Edible Medicinal and Non-Medicinal Plants (en anglès). vol. 6, Fruits. Springer, 2013. ISBN 978-94-007-5627-4.
- Stevens, Warren Douglas; Ulloa Ulloa, Carmen; Pool, Amy; Montiel, Olga Martha. Flora de Nicaragua (en espanyol). 3. Missouri Botanical Garden Press, 2001. ISBN 0-915279-95-9.
- von Humboldt, Alexander; Bonpland, Aimé; Kunth, Carl Sigismund. Nova genera et species plantarum, quas in peregrinatione ad plagam aequinoctialem orbis novi collegerunt, descripserunt, partim adumbraverunt Amat. Bonpland et Alex. de Humboldt. (en llatí i francès). vol. 3, [1818] 1819.
Enllaços externs
[modifica]