Lúcuma
Lucuma bifera  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Sapotaceae |
| Gènere | Lucuma |
| Espècie | Lucuma bifera Molina, 1782 |
.svg){kind=icon}
La lúcuma (Lucuma bifera)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Lucuma dins la família de les sapotàcies (Sapotaceae).És un arbre natiu de la zona compresa entre Colòmbia i el nord de Xile.[2]
Descripció
[modifica]És un arbre perennifoli amb làtex que habitualment arriba a alçada d'entre 8 i 15 metres, tot i que pot atènyer els 20, la capçada fa entre 6 i 8 metres de diàmetre. Els brots joves són pubèruls o pubescents esdevenint glabres amb el temps. Les fulles es disposen agrupades en espiral a l'extrem de les branques joves, la forma oscil·la entre oblanceolada i el·líptica, a l'anvers són glabres i d'aspecte coriaci, al revers de vegades són pubèrules, amb un pecíol pubescent que pot arribar a fer 2 cm de llarg, fan entre 6 i 30 cm de llarg i entre 3 i 15 cm d'ample. Les flors apareixen a les axil·les de les fulles, poden ser solitàries o agrupades en inflorescències en fascicles que poden contenir fins a 5 flors. Són hermafrodites i habitualment autofèrtils i pedicel·lades. El calze és format per cinc o set sèpals pubescents, en dos verticils, l'exterior amb tres o quatre i l'interior amb dos o tres, que no cauen fins que el fruit madura. La corol·la és tubular, d'entre 1 i 1,8 cm de llarg, de color verdós o groguenc i amb cinc lòbuls d'entre 4 i 8 mm de llarg. A l'androceu hi ha cinc estams i cinc estaminodis. Al gineceu l'ovari és entre oblong i ovoide, pubescent i habitualment pentalocular. La pol·linització és entomòfila. El fruit és una baia globosa de color marronós-groguenc o groc-verdós que fa entre 6 i 12 cm de llarg, de vegades apuntada a l'àpex, la polpa és dolça i de color groc, conté làtex fins la maturitat, habitualment conté dues llavors.[3][4]
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1782 a l'obra Saggio sulla Storia Naturale del Chili del Signor Abate Giovanni Ignazio Molina del botànic naturalista xilè Juan Ignacio Molina (1737-1829), conegut també com a Giovanni Ignazio Molina.[5][6]
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Lucuma bifera:[2]
- Achras lucuma Ruiz & Pav.
- Lucuma obovata Kunth
- Lucuma obovata var. ruizii A.DC.
- Lucuma peruviana J.St.-Hil.
- Lucuma turbinata Molina
- Pouteria insignis Baehni
- Pouteria lucuma (Ruiz & Pav.) Kuntze
- Richardella lucuma (Ruiz & Pav.) Aubrév.
Història
[modifica]Els europeus van veure el fruit per primera vegada, a l'imperi Inca, l'any 1531.[7] Té un gust entre el sucre d'auró i el moniato i és molt nutritiu. A la seva regió d'origen creix a altituds d'entre 1.000 i 2.400 m. El poble mochica sovint representava fruits i verdures en el seu art.[8]
Darrerament es presenta assecat en forma de pols. S'utilitza com saboritzant per a gelats.
Referències
[modifica]- ↑ «lúcuma». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 11 novembre 2025].
- ↑ 2,0 2,1 «Lucuma bifera Molina» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 11 novembre 2025].
- ↑ Pennington, 1990, p. 383-385.
- ↑ Duarte i Paull, 2015, p. 118-119.
- ↑ «Lucuma bifera Molina» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 11 novembre 2025].
- ↑ Molina, 1782, p. 187.
- ↑ Lesser-known and under-utilised plant resources Ameenah Gurib-Fakim - 2005 - Page 59
- ↑ Berrin, Katherine & Larco Museum. The Spirit of Ancient Peru:Treasures from the museo Arqueológico Rafael Larco Herrera. New York: Thames and Hudson, 1997.
Bibliografia
[modifica]- Pennington, Terence Dale «Sapotaceae» (en anglès). Flora Neotropica [Nova York], vol. 52, 4-1990, pàg. 1-770.
- Duarte, Odilio; Paull, Robert E. Exotic Fruits and Nuts of the New World (en anglès). CABI, 2015. ISBN 978 1 78064 505 6.
- Molina, Giovanni Ignazio. Saggio sulla Storia Naturale del Chili del Signor Abate Giovanni Ignazio Molina (en italià). Bolònia: Stamperia di S. Tomaso d'Aquino, 1782.
Enllaços externs
[modifica]