Povos
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Localitat, freguesia i municipi de Portugal  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila Franca de Xira (Portugal) (en)  | |||
| ||||
.jpg)
Povos (o Povos do Ribatejo) és una localitat del municipi i freguesia de Vila Franca de Xira, situada entre aquesta ciutat i la vila de Castanheira do Ribatejo.[1] Povos va tenir antany estatut de vila, seu de freguesia i de municipi, amb fur de Sanç I el 1195. Va conéixer un gran vigor econòmic al llarg dels segles XIII i XIV, però perdé a poc a poc importància a favor del municipi de Vila Franca.[2] El municipi va ser anul·lat i integrat en l'actual el 6 de novembre de 1836.[3]
És un dels principals nuclis patrimonials del municipi i acull l'Hospital de Vila Franca de Xira.[4]
Història[modifica]
L'ocupació de l'àrea es remunta a l'edat del ferro, i ha estat habitada contínuament fins hui. Els vestigis més antics de l'ocupació humana es trobaren a la Muntanya do Senhor da Boa Morte i als seus vessants, ocupació que es va intensificar als segles II i I ae.[5][6] A la zona es trobaren fragments de ceràmica preromana, així com altres artefactes i sepultures datats del període de l'alt Imperi i de l'antiguitat tardana. També aparegué un conjunt d'estructures habitacionals atribuït a una villa romana, però que podrien integrar un nucli de més dimensió.[7][8] Aquesta ocupació estaria potenciada per diversos factors, com ara que Povos era junt a la principals vies de comunicació —el riu Tejo i la carretera romana entre Olisipo i Scallabis— i tenia excel·lents condicions naturals de defensa, amb àmplies vistes sobre el riu.[9] Encara durant el període romà, amb de la inestabilitat que caracteritzà els darrers temps de l'imperi, el cim n'és reocupat i l'espai de la villa abandonat, i s'hi construeix un fort, el castell de Povos.[10]
Del període islàmic també n'hi ha vestigis: construccions dels períodes emiral i califal, així com diversos artefactes decoratius i un vast elenc de ceràmica associada. Durant aquest temps l'espai tenia les mateixes funcions que es van observar en el període romà, centrades en la vigilància de l'entrada a l'estuari del Tejo, però amb una importància equiparable als castells d'Alverca i Alenquer.[4]
Povos és dins el conjunt de llocs conquerits juntament amb les ciutats de Santarém i Lisboa, al 1147. Sofreix llavors una intensa campanya de població i reorganització, confirmada pels vestigis del cementeri a l'aire lliure excavat a les roques, i comença el procés de cristianització d'una població islamitzada durant segles, cosa que explica l'atribució tardana de la carta foral de Sanç I, del 1195. Així i tot, aquest document atesta la rellevància que aquest castell i el seu petit nucli habitat tenien gràcies a la situació estratègica.
Serà Alfons III qui al 1218 confirmarà el primer fur, i el nou se n'atribueix a D. Manuel el 1510, alhora de les veïnes Vila Franca i Castanheira.
La deslocalització definitiva al peu de la muntanya es dona amb l'etapa dels "descobriments", quan la vila comença a ser edificada en zones adjacents al carrer Direita (corresponent a l'antiga carretera reial). L'àrea del port i grau de Povos, una zona portuària fluvial des d'almenys finals del segle xv fins al segle xviii, contenia diverses cases nobles i formava un barri que s'ensorrà en el terratrèmol de 1755 i del qual hui només resta l'imposant edifici del Celler de l'Infant.[11] Del segle XVI daten la font i les dues esglésies: una de consagrada a Nostra Senyora de l'Assumpció, patrona de Povos, i l'església de la Misericòrdia.[12][13]
L'activitat econòmica llavors es basava en la producció de blat, vi, oli i fruita, complementada amb molins i cellers.
A la fi de l'Antic Règim, al 1729, es va establir a Povos la primera fàbrica d'adobs del país, la qual va ocupar durant molt de temps un lloc important en aquesta producció i estigué activa fins a mitjan segle xx.[14]
Al 1801, la vila tenia 324 habitants. En aquest mateix segle, amb les grans reformes del liberalisme, el municipi de Povos s'extingí al 1836, i la freguesia s'integrà a Vila Franca.
Patrimoni[modifica]
- Cim i vessant del Senhor da Boa Morte, incloent-hi el conjunt arquitectònic i arqueològic (capella del Senhor da Boa Morte, ruïnes del Solar del Comte de Castanheira, vestigis de la muralla del castell de Povos, una estructura residencial de l'època islàmica i sepultures antropomòrfiques excavades a la roca)
- Nucli urbà històric de Povos, incloent-hi la font i el turó.
- Font mudèjar de Povos.
- Port i moll de Povos.
- Vil·la romana de Povos.
- Real Fàbrica d'Adobs i finca.
- Finca de Cascata.
- Finca do Cabo.
Referències[modifica]
- ↑ «12 - Pelourinho de Povos do Ribatejo - Vila Franca de Xira» (en portugués). arquivo.cm-mafra.pt. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ 1a revisão do Plano Director Municipal de Vila Franca de Xira (en portugués). Caderno IV – História e Património. Volume I. Carcavelos: PLURAL - Planeamento Urbano, Regional e de Transportes, Unipessoal, Lda., 2009.
- ↑ Tomás, Ana; Valério. Autarquias locais e divisões administrativas em Portugal 1836-2013. Instituto Superior de Economia e Gestão – GHES, 2019.
- ↑ 4,0 4,1 «Monte do Senhor da Boa Morte, incluindo Ermida do Senhor da Boa Morte, uma estrutura habitacional da época islâmica, sepulturas antropomórficas escavadas na rocha, uma linha de muralhas e as ruínas de um solar que pertenceu aos condes da Castanheira». Direção-Geral do Património Cultural.
- ↑ Fichas da Carta Arqueológica do Concelho de Vila Franca de Xira.
- ↑ Fichas da Carta Arqueológica do Concelho de Vila Franca de Xira.
- ↑ Fichas da Carta Arqueológica do Concelho de Vila Franca de Xira.
- ↑ Fichas da Carta Arqueológica do Concelho de Vila Franca de Xira.
- ↑ «História» (en portugués). www.cm-vfxira.pt. [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ «Castelo de Povos | Ficha | Património Islâmico em Portugal». patrimonioislamico.ulusofona.pt. [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ Fichas da Carta Arqueológica do Concelho de Vila Franca de Xira.
- ↑ Fichas da Carta Arqueológica do Concelho de Vila Franca de Xira.
- ↑ Fichas da Carta Arqueológica do Concelho de Vila Franca de Xira.
- ↑ «Real Fábrica de Atanados da Vila de Povos». Direção-Geral do Património Cultural.
Bibliografia[modifica]
- Vila Franca de Xira - Saber Mais Sobre… Património de Castanheira do Ribatejo e Vila Franca de Xira. Vila Franca de Xira: Câmara Municipal de Vila Franca de Xira, 2011. ISBN 978-989-8254-11-5.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Castell de Povos | Fitxa | Patrimoni Islàmic a Portugal.
- Reial Fàbrica d'Adobs de Vila de Povos en la base de dades Ulysses de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
- Pelourinho de Povos en la base de dades Ulysses de la Direcció General del Patrimoni Cultural.