Vés al contingut

Premi Cóndor de Plata a la millor opera prima

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Cóndor de Plata a la millor opera prima
Imatge
Ana_García Blaya, guanyadora el 2020
Tipustipus de premi
Premis Cóndor de Plata Modifica el valor a Wikidata
Vigència1963 Modifica el valor a Wikidata - 
EstatArgentina Modifica el valor a Wikidata
Conferit perAsociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina Modifica el valor a Wikidata

El Premi Còndor de Plata a la millor opera prima és un dels guardons lliurats anualment per l'Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina a la primera obra d’un director.

Fou lliurat per primera vegada en el 18è lliurament dels Premis Còndor de Plata, del 1963.

Pel·lícules

[modifica]
Any Pel·lícula Director
2020 Las buenas intenciones Ana García Blaya
2019 Familia sumergida
La cama
María Alché
Mónica Lairana
2018 La novia del desierto Cecilia Atán i Valeria Pivato
2017 La noche Edgardo Castro
2016 Ciencias naturales
La Salada
Matías Lucchesi
Juan Martín Hsu
2015 Los dueños[1] Agustín Toscano i Ezequiel Raduzky
2014 Por un tiempo[2] Gustavo Garzón
2013 El último Elvis Armando Bó Jr
2012 El estudiante Santiago Mitre
2011 Rompecabezas Natalia Smirnoff
2010 El asaltante Pablo Fendrik
2009 Cordero de Dios Lucía Cedrón
2008 Las mantenidas sin sueños Vera Fogwill
2007 El custodio Rodrigo Moreno
2006 Señora Beba Jorge Gaggero
2005 Buena vida-Delivery Leonardo Di Cesare
2004 Bar El Chino Daniel Burak
2003 Herencia Paula Hernández
2002 La Ciénaga Lucrecia Martel
2001 Felicidades Lucho Bender
2000 Mundo grúa Pablo Trapero
1999 Pizza, birra, faso Bruno Stagnaro i Israel Adrián Caetano
1998 La vida según Muriel Eduardo Milewicz
1997 Sotto Voce
Rapado
Mario Levín
Martín Rejtman
1996 Patrón Jorge Rocca
1994 Tango feroz: la leyenda de Tanguito Marcelo Piñeyro
1992 Después de la tormenta Tristán Bauer
1990 Los espíritus patrióticos María Victoria Menis i Pablo Nisenson
1989 La deuda interna Miguel Pereira
1987 La película del rey Carlos Sorín
1985 Evita, quien quiera oír que oiga Eduardo Mignogna
1982 Momentos[3] María Luisa Bemberg
1963 La cifra impar[4] Manuel Antín

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]