Premi Polaris

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Premi de Música Polaris».
Infotaula d'esdevenimentPremi Polaris
Tipusguardó Modifica el valor a Wikidata
Concedit perFederació Internacional d'Associacions de Pilots de Línies Aèries Modifica el valor a Wikidata

El Premi Polaris és el guardó més important de l'aviació civil. És atorgat per la Federació Internacional d'Associacions de Pilots de Línies Aèries (IFALPA) a tripulants d'aerolínies en reconeixement a actes de gran pilotatge, heroisme o una combinació de les dues coses. En casos extraordinaris, els passatgers també poden ser guardonats pel seu heroisme. Els premis no s'atorguen cada any, però es presenten a la conferència anual de la IFALPA.

Historial[modifica]

Any Pilot Copilot Altres tripulants Incident Descripció
1983 Donald W. Usher Melvin E. Windsor Vol 90 d'Air Florida Tripulació d'un helicòpter de rescat
1984 Donald S. Cameron Claude Ouimet Vol 797 d'Air Canada Incendi a la cabina
1985 J. Gibson G. Lintner G Laurin (enginyer de vol) Vol 8 de Reeve Aleutian Airways Pèrdua de l'hèlice i bloqueig dels controls de vol en un L188 Electra
1986 Hani Galal Imad Mounib Vol 648 d'EgyptAir Segrest
1987 M Takahama Y. Sasaki H. Fukuda (enginyer de vol) Vol 123 de Japan Airlines Descompressió i pèrdua de control
1989 R. L. Schornstheimer M. L. Tompkins Vol 243 d'Aloha Airlines Descompressió explosiva
1990 Alfred C. Haynes William Records Dudley Dvorak (enginyer), Dennis E. Fitch (capità) Vol 232 de United Airlines Fallada descontrolada d'un motor i fallada total dels sistemes hidràulics i de control
1991 A. Grísxenko Accident de Txernòbil Pilot d'helicòpter que volà per sobre del reactor per vessar-hi ciment
1992 Stefan G. Rasmussen Ulf Cedermark Vol 751 de Scandinavian Airlines Fallada dels dos motors just després de l'enlairament
Alastair Atchison Vol 5390 de British Airways Fallada del parabrisa
W. C. Query Q. E. Haynes Vol 2254 d'Atlantic Southeast Airlines Col·lisió en ple vol
1993 C. Justiniano Segrest, dos aterratges forçats amb èxit
1996 A. Faria e Mello Pilot paraplègic amb cadira de rodes
B. Dhellemme Jean-Paul Borderie Alain Bossuat (enginyer de vol) Vol 8969 d'Air France Segrest
1998 L. Abate M Mekuria Vol 961 d'Ethiopian Airlines Segrest i ameratge
1999 U. Khan M. F. Querishi Segrest
2000 N. Nagashima Ka Koga Vol 61 d'All Nippon Airways Segrest
J. Yamauchi
T. Higuchi
H. Takagi
H. Nishikata
Y. Iwai D. Sugama
2001 William Hagan Richard Webb Phil Watson (copilot) Vol 2069 de British Airways Intent de segrest
2001 Jason M. Dahl Leroy Homer Vol 93 de United Airlines Atemptats de l'11 de setembre
Victor Saracini Michael Horrocks Vol 175 de United Airlines
John Ogonowski Thomas McGuinness Vol 11 d'American Airlines
Charles Burlingame David Charlesbois Vol 77 d'American Airlines
2005 Éric Gennotte Steeve Michielsen Mario Rofail (enginyer de vol) Atac contra DHL a Bagdad del 2003 Pèrdua de tots els sistemes hidràulics i de control
I. Lyngmo K. M. Andresen Kato Air Llampec i posterior pèrdua de control dels elevadors
S. M. Lian K. M. Andresen Odd Eriksen, T. Frantzen Kato Air Intent de segrest
L. Kurka M. Turk Austrian Airlines Fallada dels dos motors en un Fokker 70
2008 T. Arnold Nationwide Airlines Separació d'un motor
2009 D. McMillan R. Haverfield Vol 2279 d'Eagle Airways Intent de segrest
2010 J. Bartels B. Werninghaus P. Tabac Vol 30 de Qantas Explosió d'una bombona d'oxigen i despressurització ràpida
2011 Richard Champion de Crespigny M. Hicks M. Johnson, H. Wubben (capità), David Evans (capità) Vol 32 de Qantas Fallada descontrolada d'un motor
2014 Malcolm Waters David Hayhoe Vol 780 de Cathay Pacific Contaminació de combustible i posterior bloqueig d'un motor a un alt nivell d'impuls[1]

Referències[modifica]

  1. Parry, Simon. «Pilots reveal death-defying ordeal as engines failed on approach to Chek Lap Kok» (en anglès). Post Magazine, 20-04-2014.