Premi Zóbel
(es) Premio Zóbel 
| |
| Epònim | Enrique Zobel de Ayala |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | premi literari |
| Història | |
| Creació | 1922 |
El Premi Literari Anual Enrique Zóbel és el guardó literari més antic instituït a les Filipines. Va ser fundat en 1920 per Enrique Zóbel de Ayala amb l'objecte de premiar el millor de la literatura filipina en llengua espanyola.
Història[modifica]
Inicialment va ser denominat d'aquesta manera pel seu creador, l'empresari i mecenes literari Enrique Zóbel de Ayala, si bé posteriorment el premi simplificaria el seu nom a Premi Zóbel. La primera edició del mateix va quedar deserta, però les següents van homenatjar a importants obres i literats del món hispano-filipí.
Els primers premis es van concedir al Casino Espanyol de Manila, però la composició del jurat i el lloc de la cerimònia han anat canviant diverses vegades al llarg dels anys. El reconeixement s'atorgava a obres escrites en llengua espanyola per un autor filipí i havien de ser inèdites o, com a màxim, publicades l'any anterior a l'edició corresponent.
Avui el Premi Zóbel és organitzat per la tercera generació dels descendents de don Enrique, Georgina Padilla i Zóbel de Ayala de Mac-Crohon i el seu germà Alejandro. Els Padillas s'encarreguen de concedir el premi des de 1985.
L'il·lustre escriptor de Iloílo, Guillermo Gómez Windham, va ser el seu primer guanyador, amb la novel·la La Carrera de Cándida en 1921.
Entre els premiats es troben Manuel Bernabé, qui ho va rebre en 1924, Jesús Balmori en 1926, Evangelina Guerrero en 1935, Francisco Zaragoza en 1961, León María Guerrero en 1963, Guillermo Gómez Rivera en 1975, Edmundo Farolán Romero en 1981 etc. A partir dels 80 es va convertir també en un premi d'Hispanitat; l'últim premi Zóbel es va lliurar en 2000 a Lina Obieta Sevilla.
Guanyadors[modifica]
- 1922 Guillermo Gómez Windham. La Carrera de Cándida
- 1924 Buenaventura Rodríguez. La Pugna
- 1924 Manuel Bernabé. Rubaiyat (Traducción en verso)
- 1925 Enrique Laygo. Caretas
- 1926 Jesús Balmori. Hombre y mujer
- 1927 Joaquín Ramírez de Arellano. Mrs. Morton
- 1927 José Hernandez Gavira. Lo que vimos en Joló y Zamboanga. Sus hombres y sus cosas
- 1928 Manuel Rávago. Peregrinando
- 1928 Antonio M. Abad (accésit). El último romántico[1]
- 1929 Antonio M. Abad. La oveja de Nathán
- 1929 Flavio Zaragoza Cano. Las Rimas
- 1930 Leoncio González Liquete. Repertorio Histórico, Biográfico
- 1930 María Paz Mendoza Guázon. Notas de viaje
- 1931 José R. Teotico. Del Momento Hispánico
- 1931 Román Joven. Crónicas e Interviews
- 1932 Inés Villa. Filipinas en el Camino de la Cultura
- 1933 Buenaventura L. Varona. El nieto de Cabesang Tales
- 1934 Pedro Aunario. En el yunque cotidiano
- 1934 Alejo Valdés Pica. De la vida
- 1934 Pacífico Victoriano. Arpegios
- 1934 Francisco Villanueva. Trabajo literario
- 1935 Evangelina Guerrero Zacarías. Kaleidoscopio Espiritual
- 1935 José Reyes. En aras del ideal
- 1936 Benigno Del Río. El Hjo de Madame Butterfly
- 1936 Antonio Ma. Cavanna. Escarceos literarios
- 1936 Ramón Escoda. El Canto del Solitario
- 1937 Antonio Fernández. Salmos de Oro
- 1937 Vicente Zacarías Arévalo. Facetas
- 1938 Francisco Varona. Negros
- 1938 Manuel De Los Reyes. Prontuario de palabras en francés mal empleadas en Filipinas
- 1939 Rafael S. Ripoll. Esbozos
- 1940 Luis Guzmán Rivas. Pigmeos
- 1941 Francisco Rodríguez. Cuentos y Ensayos
- 1953 Joaquín Lim Jaramillo. Las Figuras Y La Crítica Literaria
- 1953 Vicente De Jesús. Apolíneas
- 1954 Enrique Fernández Lumba. Hispanofilia Filipina
- 1955 José P. Bantug. Bosquejo Histórico de la Medicina
- 1955 Adelina Gurrea Monasterio. A Lo Largo del Camino
- 1957 Esperanza Lázaro de Baxter. Romancero Sentimental (Romances)
- 1959 Emeterio Barcelón y Barceló Soriano. Un tagalo escribe en español
- 1959 Vicente Guzmán Rivas. En España son así
- 1959 César T. Mata. Modismos castellanos
- 1959 Sixto Y. Orosa. El Patriotismo en las poesías de Rizal
- 1960 Fernando de la Concepción. Cumbre y abismo
- 1960 Antonio L. Serrano. Orgullo de raza
- 1961 Juan Martínez Cucullú. Flaquezas
- 1961 Francisco Zaragoza Castalia íntima
- 1962 Vicente Padriga. Vino viejo en odres nuevos
- 1962 Alejo Arce. El Bicolano y su Ambiente
- 1963 León María Guerrero. El Sí y El No
- 1964 Nilda Guerrero. Barranco. Nostalgias'
- 1965 José María del Mar. Perfiles. Leyendas y Evocaciones
- 1966 Benito Valdéz Vaccani. Latidos
- 1974 Bienvenido De la Paz
- 1975 Guillermo Gómez Rivera. El Caserón[2]
- 1976 Francisco C. Palisoc
- 1976 Amado Yuzón
- 1977 Lourdes J. Custodio
- 1977 Enrique O. Muñoz
- 1978 Federico Espino Licsi
- 1978 Luis Garchitorena
- 1979 Arturo R. Calsado
- 1979 Luis Garchitorena
- 1980 Rosario Valdés Lamug
- 1980 Delfín G. Gumbán
- 1981 Enrique Centenera i Edmundo Farolán Romero (Tercera primavera)
- 1982 Belén S. Argüelles i Severina Luna de Orosa
- 1983 Bartolomé Briones
- 1983 Msgr. Diosdado Talamayan
- 1984 Lelilia Cortés Fernández
- 1984 Carlos De La Rosa
- 1985 Antonio M. Molina. Historia de Filipinas
- 1986 Raúl S. Manglapus
- 1987 Juan José Rocha
- 1988 Miguel Ma. Varela, S.J.
- 1989 Rosalinda Orosa
- 1990 Alejandro Roces
- 1991 Gabriel Casal, O.S.B.
- 1992 Napoleón G. Rama
- 1993 Blas Fajardo Ople
- 1994 Jaime Cardinal Sin
- 1995 José Arcilla Solero
- 1996 Francisco C. Delgado
- 1997 Isabel Caro Wilson
- 1998 Lourdes Castrillo Brillantes
- 1999 Rosario González de Manalo
- 2000 Lina Obieta Sevilla
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Andrea Gallo. «El Premio Zóbel: dos publicaciones de Lourdes Brillantes». Andrea Gallo. «El Premio Zóbel: dos publicaciones de Lourdes Brillantes».
- Brillants, Lourdes. 81 Years of Premi Zobel: A Legacy of Philippine Literature in Spanish. Filipines Heritage Library, 2006.