Preparador físic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un preparador físic (també conegut com a entrenador S&C ) és un professional del rendiment físic que utilitza la prescripció d'exercicis per millorar el rendiment d' esportistes de competició o equips esportius.[1] Això s'aconsegueix mitjançant la combinació d' entrenament de força, condicionament aeròbic, entre d'altres mètodes.

A diferència d'un entrenador esportiu, un preparador físic es centra principalment en el rendiment esportiu. L'entrenador ajuda els atletes amb la prevenció de lesions, mitjançant l'enfortiment i l'entrenament de la mecànica del moviment dins d'un esport.[2] Tot i que un entrenador personal pot treballar amb persones de tots els nivells i centrar-se en la salut o la forma física, els preparadors físics se centren en atletes competitius i millorar el rendiment en un esport específic. Les qualificacions per a les tres professions no són intercanviables, i tant els preparadors físics com els entrenadors esportius tenen requisits educatius més estrictes que els entrenadors personals.

Característiques de la feina[modifica]

Gimnàs de preparació física

Els preparadors físics sovint són contractats per institucions d'educació superior i equips esportius professionals.

En el sector privat, els preparadors físics poden treballar en gimnasos d'alt rendiment o obrir el seu propi negoci, on hi poden entrenar esportistes aficionats i professionals. Aquesta és una opció popular dels atletes durant la temporada baixa, quan l'accés a les instal·lacions oficials de l'equip no estan disponibles. A més, els preparadors físics poden treballar de forma remota amb clients/esportistes de tots els nivells d'experiència, mitjançant el "coaching en línia", que cada cop és més popular.[3]

Els preparadors físics tenen l'opció d'especialitzar-se en un determinat equip esportiu, tipus de rendiment, tipus d'entrenament, filosofia d'entrenament o treballar a nivell universitari, on se'ls assigna un esport. La descripció general i el deure d'un preparadors físics és desenvolupar un pla de prescripció d'exercicis que moduli l'entrenament aeròbic, de resistència i/o de flexibilitat per adaptar-se a les demandes metabòliques i físiques de l'esport en qüestió.[1] Amb la prescripció d'exercicis aeròbics, els preparadors físics determinen el tipus, la durada i la freqüència de cada exercici. Per a la prescripció d'exercicis de resistència, es determina el tipus d'exercici, el volum total de la sessió, el període de descans, la freqüència, la intensitat i la velocitat .[4] També poden participar en la prescripció de rutines d'estirament o altres enfocaments. La nutrició i la consulta mèdica no estan dins del seu àmbit de pràctica i qualificació formativa.

Eficàcia[modifica]

La implementació de programes efectius de preparació física ha donat lloc a un augment de la velocitat i la força.[5][6][7] La investigació ha demostrat que no només l'entrenament millora el rendiment, sinó que un entrenament incorrecte (córrer a distància, una activitat de fibra muscular de contracció lenta, en esportistes de futbol amb característiques de contracció ràpida) pot provocar disminucions del rendiment. Utilitzant tècniques com l'entrenament basat en la velocitat i la pliometria en alguns atletes d'alt rendiment, i moviments específics d'esports en d'altres, els entrenadors de força poden millorar la funció física i el rendiment atlètic alhora que redueixen potencialment el risc d'algunes lesions esportives.[8][9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Strength & Conditioning» (en anglès americà). English Institute of Sport. [Consulta: 4 març 2024].
  2. «Strength and conditioning coach». Human Kinetics, 25-08-2011. [Consulta: 10 març 2014].
  3. «Should You Try Online Fitness Coaching?» (en anglès). Shape. [Consulta: 30 abril 2020].
  4. Kraemer, WJ. Exercise Physiology: Integrating Theory and Application. Lippincott Williams & Wilkins. Chapter 12. Ahead of print, March 2011.
  5. Lombard, Wayne P.; Durandt, Justin J.; Masimla, Herman; Green, Mervin; Lambert, Michael I. (en anglès) Journal of Strength and Conditioning Research, 29, 4, 2015, pàg. 980–988. DOI: 10.1519/JSC.0000000000000724. PMID: 25387267 [Consulta: free].
  6. Izquierdo, Mikel; Häkkinen, Keijo; Gonzalez-Badillo, Juan J.; Ibáñez, Javier; Gorostiaga, Esteban M. (en anglès) European Journal of Applied Physiology, 87, 3, 01-07-2002, pàg. 264–271. DOI: 10.1007/s00421-002-0628-y. ISSN: 1439-6319. PMID: 12111288.
  7. Karsten, Bettina; Stevens, Liesbeth; Colpus, Mark; Larumbe-Zabala, Eneko; Naclerio, Fernando International Journal of Sports Physiology and Performance, 11, 1, 01-01-2016, pàg. 80–85. DOI: 10.1123/ijspp.2014-0559. ISSN: 1555-0273. PMID: 25946163.
  8. Kraemer, WJ. Exercise Physiology: Integrating Theory and Application. Lippincott Williams & Wilkins. Ahead of print, March 2011.
  9. van der Horst, Nick; Smits, Dirk-Wouter; Petersen, Jesper; Goedhart, Edwin A.; Backx, Frank J. G. The American Journal of Sports Medicine, 43, 6, June 2015, pàg. 1316–1323. DOI: 10.1177/0363546515574057. ISSN: 1552-3365. PMID: 25794868.