Presa de Kambarata-1
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Presa d'aigua  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Localització | Riu Naryn | |||
| ||||
La presa de Kambarata-1 (també coneguda com a presa de Kambaratinsk o Kambar-Ata 1, en kirguís: Камбаратинская ГЭС-1) és una proposta de presa que se situaria en el riu Naryn, en el centre del Kirguizstan. És una de les sis que es preveu construir sobre el riu i es convertiria en una de les majors preses del món, amb una altura aproximada de 275 metres i contenint al voltant d'uns 370 milions de metres cúbics de roca i terra. La central hidroelèctrica, que té el mateix nom que la presa, estarà situada en la base de la presa i tindrà una capacitat d'uns 2.000 megawatts. El projecte es construirà conjuntament amb Rússia i possiblement també amb el Kazakhstan.[1][2]
La presa es crearà utilitzant unes 440.000 tones mètriques d'explosius per a volar les parets del canó, causant despreniments de terra que bloquejaran el riu Naryn. Aquesta estratègia estalviaria temps i diners respecte als mètodes convencionals de construcció d'embassaments. La central hidroelèctrica, el desguàs i altres estructures associades es completaran per separat.[3]
El primer intent de construir un dic en aquest lloc va ser en 1986, però la construcció es va detenir a causa del col·lapse de la Unió Soviètica en 1991. El projecte es va restablir en 2008 i es finançarà en gran manera amb 2.000 milions de dòlars de l'ajuda russa, promesos a canvi d'una "major cooperació econòmica i en matèria de seguretat" amb Rússia. S'espera que aquesta presa i altres del Naryn ajudin al Kirguizstan a convertir-se en un important exportador d'electricitat, ajudant així a la fràgil economia del país.[4] Els treballs de perforació de prova en el lloc de la presa van començar a l'agost de 2013.[5]
Controvèrsies[modifica]
L'Uzbekistan, que es troba en aigües avall, s'oposa al projecte ja que l'ompliment inicial de l'embassament, i l'evaporació anual en endavant, reduiria el cabal disponible en el Sirdarià per al reg.[4] L'energia generada per la presa, si s'exporta a països del sud com l'Afganistan, també podria perjudicar el mercat de l'Uzbekistan per a l'exportació d'electricitat.[6] Segons el govern uzbek de Taixkent, Kambarata-I també causarà escassetat d'aigua, així com danys ambientals i econòmics a l'Uzbekistan, i s'està plantejant en violació del dret internacional.[7]
Els experts entrevistats per l'International Crisi Group han indicat que, malgrat el rebuig de l'Uzbekistan en relació amb el projecte, Kambarata-1 i altres projectes similars podrien millorar la gestió de l'aigua a la regió, ja que les preses recolliran i emmagatzemaran aigua que més tard podria destinar-se per al reg. No obstant això, els especialistes en recursos hídrics també han declarat que hi ha una falta de voluntat política per a resoldre aquesta qüestió.[8]
Referències[modifica]
- ↑ «Kazakhstan will take part in the construction of hydroelectric power station "Kambarata 1" in Kyrgyzstan» (en russian). B News, 22-02-2012. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2014. [Consulta: 24 febrer 2012].
- ↑ «Президент РФ ратифицировал соглашения о строительстве Камбаратинской ГЭС-1 и Верхне-Нарынского каскада ГЭС». [Consulta: 1r novembre 2020].
- ↑ «Design and Construction Chronicle». Arxivat de l'original el 2011-07-14. [Consulta: 7 març 2009].
- ↑ 4,0 4,1 «Kyrgyzstan: Bishkek’s Hydropower Hopes Hinge on Putin's Commitment | Eurasianet» (en anglès). [Consulta: 1r novembre 2020].
- ↑ «Drilling work begins at 1,900-MW Kambarata 1 hydropower plant». HydroWorld, 22-08-2013. [Consulta: 10 març 2014].
- ↑ «Central Asian Dams Spark Downstream Fears» (en anglès). [Consulta: 1r novembre 2020].
- ↑ International Crisis Group. "Central Asia: Water and Conflict", CrisisGroup.org. 30 May 2002. Retrieved 6 October 2014.
- ↑ International Crisis Group. "Water Pressures in Central Asia", CrisisGroup.org. 11 September 2014. Retrieved 6 October 2014.