Presumpte innocent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Presumed Innocent)
Infotaula de pel·lículaPresumpte innocent
Presumed Innocent Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAlan J. Pakula Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióSydney Pollack i Mark Rosenberg Modifica el valor a Wikidata
GuióAlan J. Pakula i Frank Pierson Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohn Williams Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGordon Willis Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEvan A. Lottman Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorInterCom i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1990 Modifica el valor a Wikidata
Durada122 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeNova Jersey Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació221.300.000 $ (mundial) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enPresumed Innocent (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de ficció criminal, cinema de misteri, cinema judicial, drama i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatpresumpció d'innocència Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0100404 Filmaffinity: 190216 Allocine: 6003 Rottentomatoes: m/presumed_innocent Letterboxd: presumed-innocent Mojo: presumedinnocent Allmovie: v39085 TCM: 87070 Metacritic: movie/presumed-innocent TV.com: movies/presumed-innocent AFI: 58655 TMDB.org: 11092 Modifica el valor a Wikidata

Innocent (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Presumpte innocent[1] (títol original en anglès: Presumed Innocent) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Alan J. Pakula, estrenada l'any 1990. És una adaptació de la novel·la homònima de Scott Turow, apareguda l'any 1987. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Carolyn Polhemus, procuradora del Comtat de Kindle, és assassinada a casa seva. El seu cap, el fiscal general Raymond Horgan, encarrega el seu braç dret Rusty Sabich de portar la investigació. Però dos fiscals competidors, Nico Della Guardia i Tommy Molto, descobreixen que Sabich i Carolyn van tenir una relació que va acabar malament. Molto i Della Guardia se'n serveixen per acusar el seu rival Sabich de ser l'assassí i li organitzen un procés. Amb la finalitat d'evitar la presó, Rusty demana ajuda al millor advocat de la regió, Sandy Stern, i el seu amic policia Daniel Lipranzer. Desgraciadament Della Guardia i Molto afirmen tenir proves aclaparadores contra Rusty.[2]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[cal citació][modifica]

  • Guanyador als premia BMI Film & TV de 1991 per la música del film (BMI Film Music Award): John Williams.
  • Nominació al Premi Edgar-Allan-Poe al millor film l'any 1991.

Diferències amb la novel·la[cal citació][modifica]

  • Al llibre, l'ex-marit de Carolyn Polhemus no apareix mai; va ser reemplaçat per Marty Polhemus, el fill de Carolyn.
  • El film comença quan Horgan anuncia a Rusty que Carolyn ha estat assassinada, a continuació Rusty i Lipranzer comencen la seva investigació abans d'anar a les exèquies de Carolyn. La novel·la comença directament amb el funeral de Carolyn.
  • Al film, la banda dels Night Saints és rebatejada com la banda dels Zulús.
  • La novel·la gira molt al voltant dels llaços d'amistat entre Raymond Horgan i el jutge Larren Lyttle que han tingut un paper en l'afer. Al film, la seva amistat és a penes mencionada.
  • La novel·la gira també molt al voltant de l'odi que el jutge Larren Lyttle i que Tommy Molto es tenen l'un per l'altre pel fet que a tots dos els atreia Carolyn Polhemus. Al film, això no és evocat.
  • Nombrosos personatges del llibre han estat suprimits al film: Marty Polhemus, Mrs Krapotnik, el metge Miles Robinson, etc.
  • Al film, Rusty descobreix al final amb commoció qui és el culpable, a la novel·la ho sap des d'un principi però prefereix guardar silenci.

Crítica[modifica]

"Intriga amb interès que, encara que donava per a moltíssim més, resulta molt entretinguda" [3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Presumpte innocent». esadir.cat.
  2. «Presumed Innocent» (en anglès). The New York Times.
  3. Morales, Fernando «Presunto inocente». El País.