Vés al contingut

Primer imamat ibadita de Tripolitana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El primer imamat ibadita de Tripolitana fou un estat ibadita de la regió de Tripolitana que va existir entre una data vers el 748 i el 750.

Vers el 725 s'havia format un grup ibadita important a la Tripolitana dirigit per Abd Allah ibn Masud al-Tudjibi que tenia el suport dels amazics hawwara de Trípoli i les regions a l'est; el mateix grup va estar dirigit després per dos caps: Abd al-Djabar ibn Kays al-Muradi i al-Harith ibn Talid al-Hadrami que van acabar dominant tota Tripolitana i es va estendre als territoris dels amazics zanata (Tripolitana occidental) i els nafusa (de la muntanya de Tripolitana, anomenada Djabal Nafusa).

Al-Harith fou proclamat imam i potser també Abd al-Djabar; els dos homes es van matar un a l'altre vers el 749 i fou escollit imam Ismail ibn Ziyad al-Nafusi (o Abd al-Zadjir Ismail) amb el títol d'imam al-difa (imam de la defensa) que va ocupar Gabès el 750 però va morir poc després en una batalla contra el governador àrab de Kairuan, Abd al-Rahman ibn Habib probablement el mateix 750. L'estat ibadita es va enfonsar però la població va restar fidel a l'ibadisme. Molts notables locals van anar a Bàssora a estudiar i van retornar més tard com a missioners.

Bibliografia

[modifica]

Lewicki, Études ibadites nord africaines