Principi de successió faunal

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

El principi de la successió faunal, també conegut com la llei de la successió faunal, està basat en l'observació dels estrats geològics de les roques sedimentàries que contenen fauna i flora fossilitzada dins una successió vertical. Un os fossilitzat de Neanderthal mai es pot trobar en el mateix estrat que un Megalosaurus fossilitzat, per exemple, perqué van viure en períodes separats per milions d'anys. Això permet que els estrats identifiquin i datin els fòssils que s'hi trobin.

Aquest principi rep aquest nom per William Smith, i és de gran importància per a poder determinar l'edat relativa de roques i estrats.[1] El contingut de fòssils junt amb la llei de la superposició ajuda a determinar la seqüència temporal en la qual es van dipositar les roques sedimentàries.

L'evolució explica la successió de fauna i flora conservada en les roques. A França Cuvier (ajudat pel mineralòleg Alexandre Brongniart). obervà la successió faunal.[2]

La bioestratigrafia és la ciència que data les roques usant els fòssils que contenen.

Al Cenozoic els foraminifera sovint es fan servir per determinar la successió faunal acompanyada per la successió d'ostràcodes que va ser compilada per M. B. Hart (1972).


Referències[modifica]

  1. Winchester, Simon. The Map that Changed the World: William Smith and the Birth of Modern Geology. HarperCollins, 2001, p. 59–91. ISBN 0-06-093180-9. 
  2. Yu, Mingke; Wu, Ping; Widelitz, Randall B.; Chuong, Cheng-Ming «The morphogenesis of feathers». Nature, 420, 6913, 21-11-2002, p. 308–312. DOI: 10.1038/nature01196.