Prisc Javolè
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Nom original | (la) Gaius Octavius Tidius Tossianus Lucius Iavolenus Priscus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 60 dC |
| Mort | 120 (59/60 anys) |
| Senador romà | |
| Cònsol romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, escriptor |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Activitat | (Floruit: segle I–segle II ) |
| Moviment | Sabinian school (en)  |
| Professors | Gnaeus Arulenus Caelius Sabinus (en) |
| Alumnes | Salvi Julià |
| Carrera militar | |
| Rang militar | legat |
Prisc Javolè o Javolè Prisc, (en llatí Priscus Javolenus), va ser un magistrat romà i un destacat jurista que va néixer cap a l'any 79 i va morir a meitat del segle ii). Va ser membre del consell d'Antoní Pius.
Javolè va ser deixeble de Marc Celi Sabí i un dels caps de l'escola sabiniana durant l'època en què Juvenci Cels el pare, Publi Juvenci Cels el fill, i Neraci Prisc van dirigir l'escola rival com a successors de Pegàs. Va ser mestre de Luci Fulvi Aburni Valent, Tuscià i Salvi Julià.
Va ser pretor i procònsol de Síria.
Es conserven 206 extractes dels seus escrits al Digest.
S'han conservat els títols d'alguns dels seus llibres:
- 1. Ex Cassio Libri XV, uns comentaris sobre les obres de Gai Cassi Longí, dirigent de la seva escola, on més aviat repeteix les opinions de Cassi.
- 2. Epistolarum Libri XIV, opinions i respostes sobre casos legals.
- 3. Ad Plautium, o Ex Plautio, comentaris sobre Plauci, un jurista del temps de Vespasià.
- 4. Libri ex Posterioribus, o Posteriorum Labeonis, Posteriorum Labeonis a Javoleno Epitomatorum Libri, o Posteriorum Labeonis Epitome, un llibre publicat pòstumament amb les seves discussions jurídiques amb Marc Antisti Labeó.[1]
Referències[modifica]