Salvi Julià

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSalvi Julià
Salvius Julianus.jpg
 Senador romà 


 Tribú de la plebs 


 Cònsol de l'Imperi romà 

Dades biogràfiques
Naixement 115
Sussa
Mort segle II
Activitat professional
Ocupació Polític
Època Imperi Romà
Moviment Sabinian school
Mestres Iavolenus Priscus
Deixebles Sext Cecili Africà
Dades familiars
Dinastia Gens Sàlvia
Fills
Modifica dades a Wikidata

Salvi Julià (Salvius Julianus) fou un eminent jurista roma del temps d'Adrià i els Antonins. Alguns historiadors el fan nadiu de Milà (Insuber Mediolanensis), però més modernament se li adjudica naixement a Hadrumetum, a Àfrica, ambdues suposicions basades en informacions d'Espartià que diu que l'avi patern de l'emperador que va seguir a Pertinax (que fou Didi Julià) era de Milà i l'avi matern d'Hadrumetum; Salvi Julià fou ancestre matern de Didi Julià, però potser fou el besavi i no l'avi.

La reconstrucció probable de la seva genealogia fins a Didi Julià és:

A) Línia paterna

  • Didi Sever (Insuber Mediolanensis)
    • Didi Sever.
      • Petroni Didi Sever, casat amb Emília Clara (1)
        • Didi Julià (Didius Salvius Julianus Severus Augustus), casat amb Mànlia Escantil·la.
          • Dídia Clara Augusta, casada amb Corneli Repentí
        • Didi Pròcul
          • Un fill (nom desconegut)

B) Línia materna

  • Salvi Julià el jurista, (nascut a Hadrumetum?)
    • Marc Salvi Julià (cònsol 175) executat per Còmmode el 188
      • Emília Clara (1), casada amb Petroni Didi Sever
      • Salvi Julià

Va néixer vers el 100 ja amb Trajà al tron. Vers el 132 era pretor (l'edat per ser pretor era de 30 anys). Fou també cònsol (dues vegades) i prefecte de la ciutat segons Espartià, però el seu nom com a cònsol no apareix als Fasti. Va exercir també diversos governs provincials. No se sap la data de la seva mort, i fou enterrat a un mausoleu a la Via Lavicana.

Adrià quan presidia judicis es rodejava dels juristes més reputats entre els quals Juvenci Cels, Salvi Julià i Neraci Prisc. De les seves sentències es va formar un compendi publicat com edicte per Adrià per a ús dels seus pretors. La seva autoritat fou esmentada per futurs emperadors fins a Justinià I. Volusi Mecià i Terenci Climent l'anomenen Julianus noster potser perquè en foren deixebles o associats al consell imperial. Fou també citat contínuament pel jurista Africà que segurament fou deixeble seu.

Els seus principals llibres són:

  • 1. Digestorum Libri XC
  • 2. Ad Minicium, or Ex Minicio, o Apud Minicium Libri VI
  • 3. Ad Urseium Libri IV
  • 4. De Ambiguitaibuis Liler Singulares