Procediment administratiu

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

El procediment administratiu és el camí formal que l'Administració pública ha de seguir, per imperatiu legal per produir actes administratius. A l'Estat Espanyol, el seu marc legal deriva de la Constitució espanyola que en l'article 105 determina que la llei ha de regular el procediment administratiu comú,[1] així com pel títol IV de la Llei 30/1992 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,[2] i a Catalunya de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya:[3]

Concepte i principis generals[modifica]

El procediment administratiu és una cadena, les diferents anelles de les quals apareixen articulades mitjançant un vincle comú, sense minva de la seva individualitat pròpia, en vista a una finalitat única en la consecució de la qual coadjuven.

Classes[modifica]

  • En funció de la finalitat
    • Declaratius: La finalitat és elaborar una decisió.
    • Executius: La finalitat és realitzar de forma material una decisió ja presa.
    • Gestió:Són de tipus tècnic i de caràcter essencialment intern, preparatori d'una posterior decisió.
  • Per la forma i el temps:
    • Ordinaris
    • Sumaris
    • Urgència: Val a dir que la llei 30/1992 regula els procediments d'urgència en el seu article 50, quan per raons d'interès públic ho aconsellin, es pot acordar d'ofici o a petició, l'aplicació del procediment d'urgència el que redueix els terminis establerts pel procediment ordinari.

Regulació, contingut i àmbit d'aplicació[modifica]

Títols competencials[modifica]

Cal especificar que la Constitució Espanyola preveu en el seu article 149.1.18[5] que l'estat es reserva la competència exclusiva en matèria de:

  • Bases del règim jurídic de les administracions públiques i del seu funcionariat
  • El procediment administratiu comú
  • La legislació sobre l'expropiació forçosa
  • La legislació bàsica sobre contractes i concessions administratives
  • El sistema de responsabilitats de totes les administracions

D'aquest àmbit competencial, neix la llei 30/1992 de 26 de novembre que regula aquestes matèries.

La Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administrastiu comú[modifica]

Procediment administratiu a l'administració pública catalana[modifica]

Com hem vist anteriorment, és possible per part de l'administració de la Generalitat de Catalunya de regular el procediment administratiu que es derivin de la seva pròpia estructura. Les llei marc que estructuren el procediment administratiu a l'administració autonòmica, són doncs, la llei 30/1992 com a base, competència exclusiva de l'estat derivat de la Constitució Espanyola, i la llei 13/1989 de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.[3] A pesar que la llei catalana és anterior a la llei estatal, aquesta pràcticament no es veu afectada, i tan sols es produeixen certes discrepàncies a nivell de silenci administratiu i de motivació de l'acte administratiu.

Estructura del procediment administratiu[modifica]

Inici[modifica]

Segons el que indica la llei 30/1992,en el seu article 68, l'inici d'un procediment administratiu pot ser:

  • Iniciació d'ofici: Regulat en l'article 69 de la llei 30/1992, destaca que aquest pot ser per iniciativa pròpia, com a conseqüència d'un ordre superior, per petició raonada d'altres òrgans administratius o per denúncia.
  • Iniciació a sol·licitud de la persona interessada: Regulat per l'article 70 de la mateixa llei, el procediment s'inicia amb una sol·licitud que per defecte ha de contenir:
    • Nom i cognoms de la persona interessada i, si s’escau, de la persona que la representi, i també la identificació del mitjà preferent o del lloc que s’assenyali per a les notificacions.
    • Fets, raons i petició en què es concreti, amb tota claredat, la sol·licitud.
    • Lloc i data.
    • Signatura de la persona sol·licitant o acreditació de l’autenticitat de la seva voluntat expressada per qualsevol mitjà.
    • Òrgan, centre o unitat administrativa a la qual s’adreça.

Com especifica l'article 70, de la mateixa llei, quan les pretensions corresponents a una pluralitat de persones tinguin un contingut i un fonament idèntics o substancialment similars, poden ser formulades en una única sol·licitud, llevat que les normes reguladores dels procediments específics ho disposin altrament. Les sol·licituds, les comunicacions i els escrits que es presentin a les oficines de l’Administració, per part de les persones interessades, són exigibles del rebut corresponent que n’acrediti la data de presentació. S’ha d’admetre com a rebut una còpia on figuri la data de presentació anotada per l’oficina. Les administracions públiques han d’establir models i sistemes normalitzats de sol·licituds quan es tracti de procediments que impliquin la resolució nombrosa d’una sèrie de procediments. Els esmentats models han d’estar a la disposició dels ciutadans en les dependències administratives. Les persones sol·licitants hi poden adjuntar els elements que estimin convenients per a precisar o completar les dades del model, els quals han de ser admesos i tinguts en compte per l’òrgan a què s’adrecin.[6]

Lloc de presentació[modifica]

Segons el que marca la llei 30/1992, la presentació de sol·licituds es pot realitzar:

  • Als registres dels òrgans administratius als quals es dirigeixin.
  • Als registres de qualsevol òrgan administratiu, que pertanyi a l’Administració General de l’Estat, a la de qualsevol Administració de les comunitats autònomes, o a la d’alguna de les entitats que integren l’Administració local si, en aquest últim cas, s’ha subscrit el conveni oportú.
  • A les oficines de correus, en la forma que s’estableixi per reglament.
  • A les representacions diplomàtiques o les oficines consulars d’Espanya a l’estranger.
  • A qualsevol altre lloc que estableixin les disposicions vigents.

Cal tenir en compte que el Títol IV de la llei 30/1992, regula l'Activitat de les administracions públiques i entre elles les obligacions de registre i acceptació de sol·licituds. s'ha de tenir en compte que el dia pel qual comença a comptar el temps per a resoldre un acte, en relació a un possible recurs administratiu o un silenci administratiu és el que marca el registre de l'òrgan competent a resoldre.

Esmena i millora[modifica]

D'acord amb l'article 71 de la llei 30/1992, si la sol·licitud no compleix els requisits que marca l'article 70 o els que vinguin especificats per la legislació que regula el procediment, s'ha de requerir a la persona perquè esmeni les mancances o aporti els documents preceptius, en un termini de 10 dies. Igualment aquest procediment es pot allargar a petició de l'interessat o de l'administració, sempre que la documentació a presentar sigui de dificultat especial i el procediment no es tracti d'un procediment selectiu o de concurrència competitiva. Finalment, cal remarcar que l'article 71.3, especifica que en casos de procediments iniciats a instància de la persona interessada, l'òrgan competent pot aconseguir la modificació o millora voluntària dels termes de la sol·licitud, però aixecant una acta que s'ha d'incorporar a l'expedient.

Mesures provisionals[modifica]

L'articl 72 de la Llei 30/1992, detemina la possibilitat que l'òrgan competent, en defensa dels interessos implicats, adopti d'ofici o d'instància les mesures provisionals que consideri oportúnes, i entreveu la possibilitat que aquestes es puguin realitzar fins i tot abans del procediment administratiu, sempre que ho provegui un norma amb rang de llei i sigui un cas d'urgència i per protegir provisionalment els interessos implicats. Aquestes mesures han de ser confirmades, aixecades o modificades en el període 15 dies següents a la seva adopció, restant sense efecte si en aquest termini no s'inicia el procediment o l'acord d'iniciació no conté un pronunciament exprés sobre aquestes mesures.

Aquestes poden ser alçades o modificades en funció de les circumstàncies sobrevingudes i resten sense efecte amb l'eficàcia de la resolució administrativa que posi fi al procediment. No es poden dictar, si suposen perjudicis de difícil reparació i/o impossible o violin drets emparats per la llei.

Acumulació[modifica]

En funció de l'article 73 de la llei 30/1992, l'òrgan administratiu que inciï o tramiti un procediment en pot disposar l'acumulació, sense la possibilitat de recurs, amb d'altres els quals tingui:

  • Una identitat substancial
  • Intima connexió.

Ordenació: principis d'aplicació[modifica]

  • Oficialitat: El procediment s'ha d'impulsar d'ofici en tots els tràmits. Quan es compleixin els terminis o requisits legals per fer actuacions, l'administració no ha d'esperar els interessats.
  • Igualtat en la tramitació: S'ha de seguir l'ordre d'incoació en assumptes de naturalesa homogènia, tret que el titular n'ordeni motivadament el contrari, ordre de la qual n'ha de quedar constància.
  • Celeritat: S’han d’acordar en un sol acte tots els tràmits que, per la seva naturalesa, admetin una impulsió simultània i no en sigui obligatori el compliment successiu. En sol·licitar els tràmits que hagin de complir altres òrgans, cal consignar en la comunicació cursada el termini legal establert.
  • Compliment de tràmits: El termini general perquè l'interessat faci actuacions és de 10 dies des de la notificació de l'acte, tret que en la norma corresponent es determini un termini diferent. L'administració ha de donar 10 dies perquè el sol·licitant pugui esmenar els requisits que se li demanin.

Instrucció[modifica]

Al·legacions[modifica]

Segons l'article 79.1, de la llei 30/1992, són dades de fet o de dret que aporten les persones interessades, definides com a declaracions de ciència o coneixement que formulen els interessats i sempre amb anterioritat al tràmit d'audiència.

Prova[modifica]

Segons els articles 80 i 81, de la llei 30/1992, la prova és aquella activitat que es desenvolupa durant el procediment per acreditar la realitat dels fets i la vigència i existència de les normes aplicables, sempre que suposin pressupòsits ineludibles de la resolució ha dictar. Les proves es poden aportar per qualsevol dels mitjans de prova admesos en dret.

  • Si la prova l'aporta l'administració és perquè afirma que no són certes les al·legacions presentades per la part interessada, o perquè la naturalesa del procediment així ho exigeix.
  • Si la prova l'aporta l'interessat, l'administració pot, de forma motivada, rebutjar-les si són clarament improcedents o innecessàries. Si es decideix practicar prova, l'instructor ha de donar un termini, que no pot ser inferior a 10 dies ni superior a 30 dies, comunicant-ho a les persones interessades amb l'antelació suficient, i indicant dta i hora de la realització. En els casos en què, a petició de la persona interessada, calgui efectuar proves la realització de les quals comporti despeses que no hagi de suportar l’Administració, aquesta en pot exigir l’avançament, a reserva de la liquidació definitiva un cop realitzada la prova. La liquidació de les despeses s’ha de dur a terme adjuntant els comprovants que n’acreditin la realitat i quantia.

Informes[modifica]

Els informes tenen una naturalesa mixta, en funcio del seu objectiu:

  • Es poden adreçar a comprovar la vericitat de les dades.
  • Poden introduir noves dades.

Els informes, tan sols els sol·licita l'administració i poden ser de dos tipus:

  • Preceptius o facultatius, segons l'obligatorietat que tingui l'administració de fer-los.
  • Vinculants o no Vinculants, segons el grau de subjecció a què sotmetin a l'administració.

Per norma general, els informes són facultatius i no vinculants. En aquest sentit, és important recordar el que diu l'article 54 de llei 30/1992, on s'assenyala que s'han de motivar aquells actes administratius que se separen del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d’òrgans consultius. L'article 82 i 83, regulen la motivació, han de ser preceptius amb les disposicions legals i necessaris, i el termini, s'han d'emetre en un termini de 10 dies tret que una disposició o el compliment de la resta de terminis del procediment n'exigixi un de superior o inferior. Si l'òrgan que ha d'emetre l'informe no ho fa, se li pot exigir responsabilitats, però el procediment segueix llevat que l'informe sigui preceptiu. El mateix passaria si és una altra administració qui ha d'emetre l'informe i no ho fa, el procediment no s'aturaria i l'informe podria no ser tingut en compte en el moment d'adoptar la resolució.

Participació dels interessats[modifica]

Tràmit d'audiència[modifica]

El tràmit d'audiència és un tràmit expressió del principi segons el qual ningú pot ser condemnat sense que se l'hagi escoltat. El seu marc legal parteix de l'article 105 de la Constitució Espanyola, que determina que la llei ha de regular el procediment a través del qual s'han de fer els actes administratius, amb garantia i quan sigui procedent, de l'audiència de l'interessat.

Aquest tràmit, que en realitat és el darrer, ja que es fa just abans de la proposta de resolució, es desdobla en dos:

  • vista de l'expedient: examen dels documents que integren l'expedient.
  • Presentació ulterior de les al·legacions, documents o justificacions que s'estimin pertinents.

els principis relatius a aquesta audiència, recollits en l'article 84 de la llei 30/1992, són els següents:

  • L'expedient es posa de manifest a les persones interessades tret del que afecti a dades o informacions a què es refereix l'article 37.5 de la llei 30/1992.
  • Les persones interessades poden fer al·legacions i presentar documents i justificacions en un termini no inferior a 10 dies i no superior a 15.
  • Si abans que acabi el termini, les persones manifesten la seva decisió de no aportar res de nou, es té per fet el tràmit.
  • Es pot prescindir del tràmit d'audiència quan només es té en compte la documentació, al·legacions i proves aportades per la part interessada.

Informació Pública[modifica]

D'acord amb l'article 86 de la llei 30/1992, l'òrgan a qui correspongui la resolució pot acordar un periòde d'informació pública si ho exigeix la naturalesa del procediment. concretament, es solen fer anuncis oficials al DOGC o el butlletins provincials, on s'anuncia el lloc on es pot anar a veure l'expedient en reconeixement als principis generals que marca la llei.

Finalització[modifica]

En funció del que marquen els diferents articles de llei 30/1992, la terminació d'un procediment administratiu té les següents característiques:

  • La resolució ha de ser congruent i per tant ha de resoldre sobre el que tracta.
  • No pot agreujar la situació de l'interessat (Principi de reformatio in peius)
  • Ha d'estar motivada. Cal tenir en compte, a nivell català, la singularitat de la convivència de la llei catalana 13/1989 i l'estatl 30/1992 que regulen Activitat de les administracions públiques
  • L'obligatorietat d'indicar els possibles recursos, així com els terminis per fer-lo i l'òrgan on adreçar-lo.

Procediments anormals[modifica]

  • Desistiment: L'interessat desistima la seva sol·licitud, pel que pot tornar a fer-ne una de nova.
  • Renúncia: L'interessat renuncia al dret en què s'empara en aquest procediment i per tant també renúncia a tornar a presentar qualsevol sol·licitud.
  • Caducitat: Es produeix en els procediments a petició de l'interessat, els quals queden aturats per la inactivitat d'aquest, moment en el qual l'administració l'avisa que té tres mesos arranjar el problema o procedirà a la caducitat de la sol·licitud.

El recurs administratiu[modifica]

Article principal: Recurs administratiu

Jurisdicció contenciosa administrativa[modifica]

Aquesta jurisdicció està integrada per un conjunt d'òrgans judicials, emmarcats en el poder judicial que coneixen els recursos que els interessats interposen davant la presumpta activitat il·lícita de l'administració pública. El recurs contenciós administratiu s'interposa contra actes administratius expressos o presumptes.

Referències[modifica]