Vés al contingut

Província d'Armavir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Armavir (Rússia)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia d'Armavir
Imatge
Tipusmarz d'Armènia Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 09′ N, 44° 03′ E / 40.15°N,44.05°E / 40.15; 44.05
EstatArmènia Modifica el valor a Wikidata
CapitalArmavir Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Aghavnatun
Aknalich (en) Tradueix
Aknashen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata../... 96+
Població humana
Població253.493 (2022) Modifica el valor a Wikidata (204,1 hab./km²)
Geografia
Superfície1.242 km² Modifica el valor a Wikidata
Creació7 novembre 1995 Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal0901–1149 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2AM-AV Modifica el valor a Wikidata

Lloc webarmavir.gov.am Modifica el valor a Wikidata

Armavir ([ɑɾmɑˈviɾ] [ɑɾmɑˈviɾ] (pàg.)) és una província, un districte i una ciutat d'Armènia. Situada a la plana d'Ararat, dominada pel mont Ararat des del sud i els Aragats des del nord, la capital de la província és la ciutat d'Armavir, mentre que la ciutat més gran és Vagharxapat.[1]

La província d'Armavir es troba al sud-oest del país, i la ciutat d'Armavir ciutat n'és la capital. La província té 253.493 habitants i 1.231 km² segons cens de 2022.[2] Les ciutats principals són Vagharxapat, Armavir i Metsamor.

Subdivisions administratives i ciutats

[modifica]

Està dividida en tres districtes:

El districte d'Armavir està format per la vall del riu Matsamor (Kara Su) i la capital és la ciutat d'Armavir.

A la província d'Armavir hi ha 7 municipis: Araks, Armavir, Baghramyan, Khoy, Metsamor, Parakar, Vagharshapat i Ferik. Les capitals d'aquests municipis són, respectivament: Jrarat, Armavir, Baghramyan, Geghakert, Metsamor, Parakar, Vagharxapat i Ferik

Història

[modifica]

La ciutat d'Armavir està situada a la riba de l'Araxes, a l'oest d'Erevan, al districte de l'Aragadzotn, província històrica de l'Airarat. És d'origen urartià (es deia Argishtihinili que vol dir ciutat d'Argishti) i la va fundar el rei Argishti I d'Urartu (vers 786-764 aC) en un turó no ocupat que tenia vista a l'Araxes. Va ser la segona capital d'Urartu i capital de les províncies del nord. Degut a les incursions dels escites al segle vii aC primer va perdre importància i finalment va acabar destruïda.

Els armenis s'hi van instal·lar al segle iv aC segurament per emigracions després de la conquesta de Pèrsia per Alexandre el Gran. Els governadors perses de la casa dels Oròntides van establir el primer regne armeni en aquesta zona i segurament fou llavors que fou erigida en capital a causa d'estar en les rutes de comerç entre Iran i Còlquida.[3] També fou el centre religiós del regne. Amb el darrer rei oròntida, Orontes IV o Ervand IV (212-200 aC) la capital va passar a Eruandashat suposadament a causa d'una alteració del curs del riu Araxes. En endavant la ciutat va entrar en decadència, especialment amb la construcció d'Artàxata (Artasat o Artaxiasata) avançat el segle ii aC

Va continuar subsistint sota domini romà. En grec s'anomenà Armaouira i en llatí Armavira. Amb l'auge de Vagharxapat (Cenèpolis) la ciutat es va anar despoblant i finalment fou abandonada. Les excavacions a la ciutat s'han fet de manera limitada, i han revelat que era una ciutat amb muralles; es van trobar algunes inscripcions en grec (1911 i 1927) però res assenyala a una ciutat hel·lenística

La província va ser l'escenari de la decisiva Batalla de Sardarapat el 1918, que va conduir a la fundació de la República d'Armènia. La batalla es considera un esdeveniment històric crucial no només per aturar l'avanç turc a la resta d'Armènia, sinó també per evitar la destrucció completa de la nació armènia.[4]

Cultura i patrimoni

[modifica]

Armavir és un centre cultural rellevant de la República d’Armènia. Les localitats urbanes de la província acullen palaus de la cultura, així com nombroses biblioteques públiques. Tanmateix, durant el període soviètic, hi havia 98 biblioteques públiques a Armavir, de les quals només 21 continuen en funcionament actualment.

La ciutat de Vagharshapat es distingeix per la seva concentració de museus, entre els quals destaquen: el Museu Etnogràfic de Vagharshapat, el Museu i Galeria d’Art Khoren Ter-Harutyunyan, el Museu i Galeria d’Art Mher Abeghian, i la Casa-Museu d’Hovhannes Hovhannisyan. A més, diversos museus i biblioteques es troben dins del complex de la Santa Seu d’Etxmiadzin, incloent-hi:

  • Museu de la Catedral d’Etxmiadzin
  • Museu Catolicosal
  • Museu Khrimian
  • Casa del Tresor d'Alex i Marie Manoogian
  • Dipòsit de Manuscrits Vatche i Tamar Manoukian
  • Impremta i Llibreria de la Santa Seu
  • Museu Rouben Sevak.

El poble de Musaler acull anualment la celebració de la resistència de Musa Dagh, esdeveniment que té lloc durant el mes de setembre. Milers d’armenis procedents d’arreu del món es reuneixen al poble per commemorar la resistència al voltant del memorial dedicat als fets de Musa Dagh.

El famós complex memorial de Sardarapat, que inclou el Museu Etnogràfic d’Armènia, es troba al poble d’Araks, a uns 10 km al sud-oest de la capital provincial, Armavir.

Temple a l'antiga ciutat d'Armavir

Fortaleses i jaciments arqueològics

[modifica]
Església de Sant Hripsimé, del 618, inscrit a la llista de patrimoni mundial de la UNESCO

Esglésies i monestirs

[modifica]
  • Santa Seu de la Santa Església d’Etxmiadzin i Catedral d’Edjmiatsín, fundada l’any 303.
  • Església de Santa Hripsimé, inaugurada l’any 618 (Patrimoni Mundial de la UNESCO).
  • Església de Santa Gaianè, inaugurada l’any 630 (Patrimoni Mundial de la UNESCO).
  • Catedral de Zvartnots, inaugurada l’any 652, patrimoni de la Humanitat.
  • Monestir de Targmanchats, a Aygeshat, segles VI–VII.
  • Església de Santa Gaianè, patrimoni de l'UNESCO
    Església de Shoghakat, oberta l’any 1694.
  • Catedral de la Mare de Déu de Vagharshapat, oberta l’any 1767.
  • Església Surp Harutyun, a Parakar, inaugurada el 1855.
  • Església de la Mare de Déu, a Sardarapat, oberta el 1882.
  • Església de la Mare de Déu, a Bambakashat, inaugurada el 1901.

Personalitats notables

[modifica]
  • Ara Vardanyan, medallista de plata dels campionats mundials de 1998 d'halterofilia.[5]
  • Mikhail Aloyan, boxejador professional, medallista de bronze olímpic i bi-campió mundial.[6]

Referències

[modifica]
  1. Adalian, Rouben Paul. Historical Dictionary of Armenia (en anglès). Scarecrow Press, 2010-05-13, p. 585. ISBN 978-0-8108-7450-3. 
  2. «Armenia: Provinces, Cities and Towns». citypopulation.de. [Consulta: 31 maig 2025].
  3. Hewson, Robert H. «The Primary History of Armenia: An Examination of the Validity of an Immemorially Transmitted Historical Tradition» (en anglès). History in Africa, 2, 1-1975, pàg. 91–100. DOI: 10.2307/3171466. ISSN: 0361-5413.
  4. Balakian, Peter. The burning Tigris : the Armenian genocide and America's response. New York : HarperCollins, 2003, p. 321. ISBN 978-0-06-019840-4. 
  5. «Ara Vardanyan Bio, Stats, and Results» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-04-18. [Consulta: 10 juliol 2025].
  6. «Team Aloyan Take Aim at a World Title Fight in 2018» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2025].

Vegeu tamb´

[modifica]