Psòfida
 Psòfida | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Grècia | ||||
| Entitat territorial administrativa | administració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques | ||||
| Regió | Grècia Occidental | ||||
| Unitat perifèrica | Prefectura d'Acaia | ||||
| Municipi | Kalavryta  | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
Psòfida (grec antic: Ψωφίς, en llatí: Psophis)[1] era una ciutat del nord-oest d'Arcàdia, que limitava al nord amb Acaia i a l'oest amb l'Èlida. El seu nom original hauria estat Erimant, per estar vora el riu Erimant i la muntanya homònima, i després Fegea o Fègia. Era una ciutat inexpugnable, amb defenses naturals i fortes muralles.[2]
Segons la mitologia grega va ser anomenada Psòfida per Equèfron i Pròmac, fills d'Hèracles i de Psofis, una filla d'Èrix, que havien vingut de Sicília. Apol·lodor explica que la regió que envoltava la ciutat va ser l'escenari de la cacera del senglar d'Erimant, un dels seus dotze treballs.[3]
Pràcticament no és esmentada durant la seva història. El 219 aC havia caigut en mans d'Elis i fou conquerida per Felip V de Macedònia, aliat de la Lliga Aquea.[2] Correspon a la moderna Tripótamo. A uns 5 km hi havia la ciutat de Seirae a la frontera amb Kleitor.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1875. ISBN 9788441224223.
- ↑ 2,0 2,1 Polibi. Històries, IV, 70-72
- ↑ Apol·lodor. Biblioteca, II, 4
- ↑ Smith, William (ed.). «Psophis». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 31 gener 2021].