Pterocarya

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuPterocarya Modifica el valor a Wikidata
Pterocarya-rhoifolia-Detail.jpg
Pterocarya rhoifolia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaJuglandaceae
GènerePterocarya Modifica el valor a Wikidata
Nutt. ex Moq.
Tipus taxonòmicPterocarya pterocarpa Modifica el valor a Wikidata

Pterocarya, és un gènere d'arbres de les Juglandàcies < Angiospermes (Magnoliofitins) < Espermatòfits. Són, actualment, plantes natives d'Àsia però fins a mitjans del plistocè formaven part de la vegetació del nord-oest del mediterrani incloent els Països Catalans.[1] El nom del gènere prové del grec pteron, "ala" + karyon, "fruit".

Descripció[modifica]

Són arbres caducifolis de 10-40 m d'alçària amb fulles pinnades de 20-45 cm de llargada i amb 11–25 folíols.

Les flors són monoiques, disposades en aments.

Les llavors són nous petites de 5–10 mm de diàmetre amb dues ales de mida variable segons les espècies.

Espècies[modifica]

N'hi ha 6.

L'espècie similar que no té ales a les llavors sinó un anell, considerada anteriorment com Pterocarya paliurus,actualment s'ha traslladat a un nou gènere com Cyclocarya paliurus.

Usos[modifica]

Aquests arbres, grans i de creixement ràpid, es consideren ornamentals i es planten ocasionalment en parcs i grans jardins. El més comú dels plantats fora d'Àsia és P. fraxinifolia, però potser el més atractiu és P. rhoifolia. L'híbrid P. x rehderiana, un creuament entre P. fraxinifolia i P. stenoptera, és de creixement molt ràpid i se'n fan plantacions per obtenir fusta. La fusta és de gran qualitat similar a la del noguer però ni tan densa ni tan forta.


Gèneres, nomenclatura, distribució[modifica]

Tàxons sinònims (i subtàxons inclosos) nom català Distribució (llegenda-WGSRPD)

Distribució (mapes)

F.v.; h
Cyclocarya paliurus (Batalin) Iljinsk. Pterocarya paliurus Batalin, Pterocarya micropaliurus Tsoong ciclocària de la Xina 36 Xina, 38 As-E, Phan; 30 m
Pterocarya Kunth.[2][3] (< Juglandinae < Juglandeae < Juglandoideae < Juglandaceae)
6 sp. noguera alada [pr], pterocària [pr], cària alada (Mapa dist.: p. 18-54) Phan; 15-30(40) m
Pterocarya fraxinifolia (Lam. ex Poir.) Spach Juglans fraxinifolia Lam. ex Poir., Juglans pterocarpa Michx, Pterocarya caucasica C.A.Mey., Pterocarya pterocarpa (Michx.) Kunth ex I.Iljinsk. noguera alada del Caucas [pr], noguera del Caucas [pr], pterocària del Caucas [pr], fals freixe del Caucas, pterocària, pterocària de fulla de freixe 33 Cauc, 34 As-W, c-34 As-W, n10 Eur-N, c11 Eur-C, c14 Eur-E, cult, orn, Phan; 20-30(35) m
Pterocarya hupehensis Skan Pterocarya sprengeri Pamp. noguera alada de Hubei, pterocària de Hubei 36 Xina, Phan; 20 m
Pterocarya macroptera Batalin noguera alada d'ales grans, pterocària d'ales grans 36 Xina, 36 Tib, Phan; 15-30 m
Pterocarya rehderiana, Pterocarya ×rehderiana C.K.Schneid.[4] Pterocarya fraxinifolia × P. stenoptera noguera alada de Rehder [pr], pterocària de Rehder [pr], pterocària híbrida cult, orn, Phan; 15-30[32] m
Pterocarya rhoifolia Siebold & Zucc. Pterocarya sorbifolia Siebold & Zucc. noguera alada del Japó, pterocària del Japó 37 Xina, 38 As-E, Phan; 30 m
Pterocarya stenoptera C.DC. Pterocarya chinensis hort. ex Lavallée, Pterocarya esquirolii H.Lév., Pterocarya japonica Dippel, Pterocarya laevigata hort. ex Lavallée noguera alada de la Xina [pr], pterocària de la Xina [pr], coi 36 Xina, 38 As-E, c-38 As-E, 41 Indox, n12 Eur-SW (Esp), n78 EUA-SE, orn, Phan; 15-30 m
Pterocarya tonkinensis (Franch.) Dode Pterocarya stenoptera var. tonkinensis Franch. noguera alada  de Tonquín, pterocària de Tonquín 36 Xina, 41 Indox, Phan; 30 m

Fonts generals de la Taula:

- Espermatòfits > #Fonts bibliogràfiques (nomenclatura, distribució, forma vital)

- Vegeu també les fonts del peu de Taula de la família Juglandaceae Juglandàcies#Gèneres, nomenclatura, distribució

Distribució (llegenda): WGSRPD = World Geographical Scheme for Recording Plant Distributions (R. K. Brummitt) - Sistema geogràfic mundial per al registre de la distribució de les plantes.

Distribució (mapes):

Kozlowski, G., Bétrisey, S. & Song, Y., 2018. Wingnuts (Pterocarya) & walnut family [Juglandaceae]. Relict trees: linking the past, present and future. Natural History Museum Fribourg (NHMF), Switzerland. [Juglandaceae: Dist.: mapes diversos, p. 18-54]

n, natz = naturalitzada, subespontània;   a = adventícia;   c, cult = cultivada;   orn = cultivada ornamental;   [... = introduïda (sense  especificar);

Forma vital (F.v.); g = alçària de les gemmes persistents, Forma vital de Raunkiær.;

F.v.: Phan = Phanerophyta (faneròfits; g > 2-3 m);   Nphan = Nanophanerophyta (nanofaneròfits; 2-3 > g > 0,2-0,5 m);

Alçària (h): alçària total de l'arbre o de la planta (m)

[pr]: nom preferent;   [flos]: flor;   [amnt]: ament;   [frut]: fruit;   [semn]: llavor;   [cupl]: cúpula, involucre;   [lign]: fusta

________________________________________________________

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pterocarya