Ptolemaida (filla de Ptolemeu I)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPtolemaida
Nom original(grc) Πτολεμαΐς Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Memfis Modifica el valor a Wikidata
Mort285 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort
Princesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Ptolemaica Modifica el valor a Wikidata
CònjugeDemetri Poliorceta Modifica el valor a Wikidata
FillsDemetri el Bell Modifica el valor a Wikidata
ParesPtolemeu I Soter Modifica el valor a Wikidata  i Eurídice Modifica el valor a Wikidata
GermansLisandra, Arsínoe II, Melèagre de Macedònia, Ptolemeu Ceraune, Ptolemeu II Filadelf i Irene Modifica el valor a Wikidata

Ptolemaida (grec antic: Πτολεμαίς, Ptolemaís; Memfis o Alexandria, c. 315 aC - després del 287 aC) va ser una princesa làgida, filla de Ptolemeu I i de la seva tercera esposa Eurídice.

Biografia[modifica]

Neta, per part de la seva mare del general macedoni Antípater i filla del rei d'Egipte Ptolemeu I, Ptolemaida era germana dels reis de Macedònia Ptolemeu Ceraune i Melèagre i de la reina Lisandra, esposa d'Alexandre V.

El seu pare, Ptolemeu I, antic guardaespatlles d'Alexandre el Gran, s'havia establert al tron d'Egipte l'any 304 aC, que li havia estat assignat com a sàtrapa pel regent Pèrdicas com a part de la partició de l'imperi macedoni a la mort del rei el 323 a.C.

Com a part d'un acord de pau fet pel seu pare, Ptolemaida es va comprometre amb Demetri I Poliorceta,[1] rei de Macedònia, vers el 300 aC i s'hi va casar finalment a Milet l'any 287 aC,[2] convertint-se així en la seva cinquena esposa. Va ser la mare de Demetri Kallos (el Bell), qui va ser rei de Cirene.[3]

La principal font antiga per a Ptolemaida és la Vida de Demetri de Plutarc.[4]

Referències[modifica]

  1. Plutarc, 1853, p. 262.
  2. Plutarc, 1853, p. 280.
  3. Plutarc, 1853, p. 289.
  4. Plutarc, 1853, p. 226-289.

Bibliografia[modifica]

  • Carney, Elizabeth Donnelly. Women and Monarchy in Macedonia (en anglès). University of Oklahoma Press, 2000. ISBN 0-8061-3212-4. 
  • Plutarc. «Demetri». A: Vides paral·leles (en francès). vol. 4, 1853, p. 226-289. 
  • Wehrli, Claude. Antigone et Démétrios (en francès). Ginebra: Droz, 1969 (Institut d'histoire de la faculté des lettres de Genève).