287 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre287 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià287 aC (cclxxxvii aC)
Islàmic936 aH – 935 aH
Xinès2410 – 2411
Hebreu3474 – 3475
Calendaris hindús-231 – -230 (Vikram Samvat)
2815 – 2816 (Kali Yuga)
Persa908 BP – 907 BP
Armeni-
Rúnic-36
Ab urbe condita467
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
310 aC 300 aC 290 aC - 280 aC - 270 aC 260 aC 250 aC
Anys
290 aC 289 aC 288 aC - 287 aC - 286 aC 285 aC 284 aC

El 287 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Marcel i Rútil (o també any 467 ab urbe condita). La denominació «287 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Esdeveniments[modifica]

Antiga Grècia[modifica]

  • Setge d'Atenes per part de Demetri Poliorceta.[2]
  • S'havia format una coalició contra Demetri Poliorceta, amb Seleuc I Nicàtor, Ptolemeu I Sòter i Lisímac de Tràcia, que decideixen atacar a Europa abans que Demetri passés a l'Àsia;[3] Pirros, rei de l'Epir trenca l'acord de pau amb Demetri i s'uneix a la coalició, i a la primavera d'aquest any (o potser a finals del 288 aC) Lisímac envaeix Macedònia pel nord-est i Pirros ho fa pel sud-oest. Demetri avança contra Lisímac però hi va haver nombroses defeccions a les seves tropes i ha de recular per trobar-se amb Pirros que avança fins a Berea. Quan Demetri el vol atacar les seves tropes deserten i es posen al servei de Pirros.[4]
  • Estrató de Làmpsac es fa càrrec de la direcció del Liceu després de la mort de Teofrast.[5]

Antiga Roma[modifica]

Naixements[modifica]

Notes[modifica]

  1. La manca de fonts (els llibres de Titus Livi d'aquest període s'han perdut) no permet saber notícies del seu any en el càrrec.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 287 aC
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Lempière, Nicholas; Walbank, Frank. A History of Macedonia: 336-167 B.C.. Oxford University Press, 1988, p. 221. 
  3. Pausànias, Descripció de Grècia, 1.10.2
  4. Plutarc. Vides paral·leles: Pirros, XII, 12
  5. Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents, V, 58
  6. Broughton, T. Robert. The magistrates of the Roman Republic: vol. 1, 509 B.C.-100 B.C. Nova York: American Philological Association, 1951, p. 185. 
  7. Plini el Vell. Naturalis Historia, XVI, 37
  8. Titus Livi. Epítom, XI
  9. Townsend, George Henry. The Manual of Dates: A Dictionary of Reference to All the Most Important Events in the History of Mankind to be Found in Authentic Records (en anglès). 5a ed.. Frederick Warne, 1877, p. 852. 
  10. «Arquimedes». GEC. [Consulta: 18 març 2023].