Puèi de Sant Circ
Tipus | muntanya lloc de vol lliure | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Chambon-sur-Lac (França), Chastreix (França) i Le Mont-Dore (França) | |||
| ||||
Serralada | Monts Dòr (oc) | |||
Característiques | ||||
Altitud | 1.885 m | |||
Prominència | 1.579 m | |||
Isolament | 221,62 km | |||
El Puèi de Sant Circ (en occità Puèi de Sant Circ o Puèi de la Crotz,[1] en francès Puy de Sancy) és una muntanya del Massís Septentrional d'Occitània, situada al departament de Puèi Domat, a 35 km al sud-oest de Clarmont d'Alvèrnia, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. Es tracta de la muntanya més alta del Massís Septentrional, amb 1.885 m.[2] Forma part d'un antic estratovolcà que ha estat inactiu durant uns 220.000 anys.
Els vessants nord i sud de la muntanya s'utilitzen per esquiar, i diversos telefèrics i remuntadors permeten accedir-hi. L'esquí es practica des de principis del segle xx. L'any 1936 es va construir un enllaç del telefèric des de Montdaur fins a una de les agulles situades just sota del cim.[3]
La cara nord de la muntanya és també la font de dos rierols anomenats Dore i Dogne, que s'uneixen a uns 1.370 metres d'altitud per formar el Dordonya, el qual travessa la propera ciutat balneari de Montdaur i arriba a l'Estuari de la Gironda.[2]
Toponímia
[modifica]El Puèi de Sant Circ s'havia anomenat Puèi de la Crotz durant el segle xix, degut a la presència d'una creu monumental al seu capdamunt.[4] L'origen del nom actual sembla derivar de Sant Sixt, celebrat el 6 d'agost, data en la qual es produïa un important pelegrinatge al cim des dels pobles veïns,[5] en especial dels parroquians de Sant Donat, del qual Sant Sixt n'és el patró.[6]
Galeria
[modifica]-
Vista del cim
-
Detall del cim
-
Estació superior del telefèric (entre la boira) i roques de l'Os (dreta)
-
Puèi de Sant Circ (esquerra) i estació superior del telefèric (dreta)
-
Vista de detall de l'estació superior del telefèric
Referències
[modifica]- ↑ Roux, Jean. L'auvergnat de poche (en francès i occità). Assimil, 2002. ISBN 978-2-70-050319-7.
- ↑ 2,0 2,1 Géoportail
- ↑ Maillard, Danielle. Auvergne (en francès). Nathan, 1984.
- ↑ «Site officiel de l'Office de Tourisme du Massif de Sancy» (en francès). Arxivat de l'original el 2010-07-16. [Consulta: 8 maig 2024].
- ↑ «Étymologie du nom sur le site officiel du Massif du Sancy» (en francès). Arxivat de l'original el 2010-04-16. [Consulta: 8 maig 2024].
- ↑ Baudoin, Jacques. Grand livre des saints: culte et iconographie en Occident (en francès). Éditions Créer, 2006. ISBN 978-2-84-819041-9.