Publi Claudi Pulcre (cònsol 249 aC)
| Nom original | (la) P. Claudius Ap.f.C.n. Pulcher  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 283 aC antiga Roma |
| Mort | c. 246 aC (36/37 anys) valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| Edil curul | |
| 255 aC – 253 aC | |
 Cònsol romà | |
| 249 aC – 249 aC Juntament amb: Luci Juni Pul·lus | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Púnica |
| Família | |
| Família | Claudis Pulcres |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Api Claudi Pulcre, Clàudia Quinta |
| Pares | Api Claudi el Cec i valor desconegut |
| Germans | Api Claudi Rus, Claudia, Gai Claudi Centó i Tiberius Claudius Nero (en)  |
Publi Claudi Pulcre (en llatí Publius Claudius APP. F. C. N. Pulcher) va ser un magistrat romà. Era el fill segon d'Appius Claudius C. F. APP. N. Caecus i el primer que va portar el cognomen Pulcre.
Va ser elegit cònsol l'any 249 aC amb Luci Juni Pul·le, i va dirigir la flota que va enviar reforços a Lilibèon. Desafiant els auguris va atacar la flota cartaginesa a la batalla de Drèpana, però va ser derrotat completament i va perdre tota la flota. Se'l va fer tornar a Roma en conseqüència i se li va demanar la designació d'un dictador i pel càrrec va elegir Marc Claudi Glícia (o Glícies), fill d'un llibert, designació que el senat va anul·lar.
Va ser acusat d'alta traïció i severament castigat segons uns o el judici es va aturar, segons altres. Si va ser això últim, més tard el van jutjar de nou i va haver de pagar una multa. No es va poder sobreposar a la seva desgràcia i va morir abans del 246 aC (probablement es va suïcidar).
Referències[modifica]
- Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870, pàg. 768 (v. 1).