Vés al contingut

Publi Sulpici Saverrió (cònsol 279 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPubli Sulpici Saverrió
Nom original(la) P. Sulpicius P.f.Ser.n. Saverrio Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
279 aC – 279 aC
Juntament amb: Publi Deci Mus
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 279 aC Modifica el valor a Wikidata)
Família
ParesPubli Sulpici Saverrió Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Publi Sulpici Saverrió (en llatí Publius Sulpicius P. F. Ser. N. Saverrio) va ser un magistrat romà. Era fill de Publius Sulpicius Saverrio, cònsol l'any 304 aC. Formava part de la gens Sulpícia, i era de la família dels Saverrió.

Com el seu pare 25 anys enrere, va ser elegit cònsol l'any 279 aC juntament amb Publi Deci Mus III i va dirigir la guerra contra el rei Pirros de l'Epir. En les files de l'exèrcit va córrer el rumor que Mus es volia sacrificar heroicament atacant de front el campament epirota, tal com havien fet el seu pare i avi. Pirros va fer saber als romans que havia donat ordes de no matar Mus sinó d'agafar-lo viu per després executar-lo com malfactor. Va combatre a la batalla d'Asculum, que segons Jerònim de Càrdia Pirros va guanyar, segons Dionís d'Halicarnàs va ser una batalla equilibrada sense guanyador clar, i segons els escriptors romans va ser una victòria per Roma. Aquest darrera versió, és sens dubte falsa i realment es pot considerar que la batalla va ser equilibrada amb lleugera avantatge del rei.[1]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 729.