Publi Vil·li Tàpul

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPubli Vil·li Tàpul
Nom original(la) Publius Villius Tappulus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
199 aC – 199 aC
Edil romà
Pretor
Governador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma, Militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Publi Vil·li Tàpul (en llatí Publius Villius Tappulus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Víl·lia, una família romana d'origen plebeu.

Va ser edil plebeu, l'any 204 aC, i pretor el 203 aC, quan se li va assignar Sicília com a província. L'any 201 aC, va ser un dels decemvirs escollits per assignar terres públiques al Samni i a la Pulla als soldats que havien servit amb Publi Corneli Escipió a Àfrica.

L'any 199 aC, va ser cònsol amb Luci Corneli Lèntul. Se li va assignar la direcció de la Segona guerra macedònica contra Filip V de Macedònia, però no va realitzar operacions d'importància. L'any següent va exercir com a legatus del seu successor Tit Quinti Flaminí, i després de la derrota del rei macedoni l'any 196 aC, va ser un dels deu comissionats nomenats pel senat per determinar, juntament amb Flaminí, les condicions de la pau. Després de concloure la pau amb Felip, Tàpul i un dels seus col·legues van anar com a ambaixadors davant d'Antíoc III el Gran, a l'Àsia l'any 194 aC, i altre cop el 193 aC. El 192 aC va ser un dels ambaixadors romans enviats a Grècia.[1][2]

Referències[modifica]

  1. Titus Livi. Ab Urbe Condita XXXV,13-15
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 975.