Puiforniu (Soriguera)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPuiforniu

Localització
Localització de Soriguera respecte de Soriguera.png
42° 22′ 09″ N, 1° 09′ 25″ E / 42.36911139°N,1.15688889°E / 42.36911139; 1.15688889
Població
Total 9 hab. (2010)
Geografia
Altitud 1.113,7 m
Indicatius
Codi postal 25569
Modifica dades a Wikidata

Puiforniu, sovint grafiat Puigforniu, forma original del nom actual, fou un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Ja pertanyia al terme de Soriguera abans que aquest fos ampliat amb l'annexió d'Estac.

Les seves restes estan situades a la zona central del terme, a prop i a llevant de Tornafort, al sud-oest de Vilamur i a ponent, bastant més lluny, de Soriguera. Està aturonat a l'esquerra del Torrent de l'Olla, a l'extrem d'un pla denominat els Camps. És en el contrafort nord-oriental del Serrat de Toscarri.

Formen el poble l'església de Santa Cecília, i mitja dotzena de cases, detallades més endavant, situades a una cruïlla de camins que fou important temps enrere. S'hi trobaven els camins de Soriguera, Vilamur i Tornafort.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Segons Joan Coromines,[1] Puiforniu és un mot compost, amb el primer formant, Pui-, que és una forma dialectal pallaresa de Puig, i un segon formant, forniu, adjectiu de forn. Es tracta, doncs, d'un topònim ja plenament romànic, d'origen medieval.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El poble de Puiforniu[modifica | modifica el codi]

El petit poble de Puiforniu és a l'extrem de llevant d'un pla damunt d'un fort costaner cap a la riba del Torrent de l'Olla. Les seves poques cases estan lleugerament separades entre elles, i el camí d'accés al poble fa alhora de carrer. L'església de Santa Cecília és a l'extrem de llevant del poble.

Les cases del poble[2][modifica | modifica el codi]

  • Casa Bisbe
  • Casa Buseu
  • Casa Cotxó
  • Borda d'Orient
  • Casa Putxó
  • La Rectoria
  • Casa Senyoria
  • Casa Vaqueró

Història[modifica | modifica el codi]

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...[3] a Puiforniu (Puigforniu). Hi diu que és una localitat agregada del districte municipal de Soriguera. Es troba a l'embocadura de dos barrancs, en un lloc dominat per dues muntanyes molt altes. El clima hi és fred, propens a les inflamacions i les pulmonies. Tenia en aquell moment 4 cases i l'església de Santa Cecília, annexa de la de Malmercat. Les terres són fluixes, pedregoses i muntanyoses. S'hi produïa sègol, patates, mongetes i fenc i s'hi criava bestiar de tota mena. Hi havia caça de llebres, perdius i conills. Comptava amb 3 veïns (cap de casa) i 17 ànimes (habitants).

Demografia[4][modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1857 1888 1900 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2011
43 22 17 25 28 24 17 18 17 8 6 8 9 11 11 13 9 8

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

S'hi arriba per una pista rural asfaltada, la Carretera de Puiforniu, que arrenca cap al sud-est del punt quilomètric 6,5 de la carretera LV-5131, a l'indret de la Font del Serni, a migdia i damunt del Bosc de Saverneda. En uns 3 quilòmetres hom arriba a Puiforniu, i, seguint la mateixa carretera, en 2 més es troba el poble de Soriguera. No hi ha cap mitjà de transport públic que arribi a Puiforniu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Coromines 1996.
  2. Montaña 2004.
  3. Madoz 1845.
  4. pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Coromines, Joan. «Pui-/Puiforniu». A: Estudis de toponímia catalana, Volum I. Barcelona: Barcino, 1965 (Biblioteca filològica Barcino, 1). 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Soriguera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]