Puig del Cérvol

Puig del Cérvol
Tipus	Muntanya
Localitzat en l'àrea protegida	Parc de Garraf
Localització
Entitat territorial administrativa	Gavà (Baix Llobregat) i Castelldefels (Baix Llobregat)
	41° 16′ 48″ N, 1° 56′ 42″ E / 41.280051°N,1.945134°E
Dades i xifres
Altitud	311 m
Material	dolomia i pedra calcària

El Puig del Cérvol és una muntanya de 311 metres que es troba entre els municipis de Castelldefels i Gavà, a la comarca del Baix Llobregat, i Sitges a la del Garraf. Principalment està constituït per dolomies i calcàries dels períodes Juràssic i Cretaci inferior, excepte a la seva part nord-oest, on els materials són calcàries amb intercalacions dolomítiques dels períodes Valanginià i Barremià del Cretaci inferior.^[1]

Al sud del turó, a 295 metres d'altitud, es troben les runes d'una pleta. Aquesta edificació anomenada Pleta dels Vaquers (Pleta del Cérvol) o Corral d'en Vinyes (Corral del Cérvol). És esmentada en un document de l'any 1538.^[2] L'ús de pletes a l'aire lliure de pedra en sec es dona entre els segles XVI i XIX en els llocs més muntanyosos del Massís del Garraf. Es caracteritzen per ubicar-se adosades a masies o aïllades, de planta rectangular, una part de la superfície a l'aire lliure i una altra coberta de teules. Els ramats transhumants que venien a hivernar aprofitaven l'existència de pastures d'hivern i les temperatures benignes.

Pel cim del turó passa un sender local de petit recorregut (SL-C 99)^[3] de 6,1 km, que va des del Centre d'Activitats Ambientals de Cal Ganxo (Castelldefels) al cim de La Morella (Begues), el més alt del Massís del Garraf.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Puig del Cérvol

↑ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Mapa geològic comarcal del Baix Llobregat, escala 1:50.000, 2005. PDF
↑ Miret Mestre, Magí. “Construccions ramaderes de pedra en sec des de la protohistòria fins a l'època moderna al massís del Garraf (Barcelona)” dins Actes de la V Trobada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni de Pedra en Sec als Països Catalans (2009). Consell de Mallorca, 2011, p. 229. PDF
↑ Mapa dels Parcs del Garraf i d'Olèrdola. Diputació de Barcelona, 2017. PDF

[geologia-1] Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Mapa geològic comarcal del Baix Llobregat, escala 1:50.000, 2005. PDF

[2] Miret Mestre, Magí. “Construccions ramaderes de pedra en sec des de la protohistòria fins a l'època moderna al massís del Garraf (Barcelona)” dins Actes de la V Trobada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni de Pedra en Sec als Països Catalans (2009). Consell de Mallorca, 2011, p. 229. PDF

[3] Mapa dels Parcs del Garraf i d'Olèrdola. Diputació de Barcelona, 2017. PDF

[1]

[2]

[3]