Puya chilensis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Puya chilensis
Puya chilensis 16.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Ordre: Poales
Família: Bromeliaceae
Subfamília: Pitcairnioideae
Tribu: Rhododendreae
Gènere: Puya
Espècie: P. chilensis
Nom binomial
Puya chilensis
Molina, 1782
Sinònims

Puya quillotana W. Weber
Pourretia coarctata Ruiz & Pav.
Puya suberosa Molina
Puya coarctata (Ruiz & Pav.) Fisch.
Puya gigantea Phil.
Pitcairnia chilensis (Molina) Lodd. ex Loudon
Pitcairnia coarctata (Ruiz & Pav.) Pers.
Puya chilensis var. gigantea[2]

Puya chilensis, és una espècie botànica terrestre de la família de les bromeliàcies i endèmica de Xile, distribuïda des de la regió de Coquimbo fins a la regió del Bío-Bío. Predomina cap a la costa encara que a la serralada costanera hi conviu amb Puya berteroniana. Creix a les zones rocoses costaneres, a faldons assolellats d'agrupacions de turons, sobre penya-segats, cingles o vessants pronunciades.

Pot arribar a mesurar fins a 4 m d'alçada. Les seves fulles de color verd fosc pel feix i més clares pel revers es troben reunides en una tija única, disposades en rosetes basals, i agrupades a la part superior, amb un textura molt dura i erectes. Posseeix fortes espines marginals, girades cap a la part basal de les fulles. Del centre de la roseta neix la tija floral que pot assolir fins a 5 m. La seva inflorescència consisteix en una espiga formada per nombroses flors de color groc verdós que floreixen al maig, mesurant de 5 a 7 cm de llarg, podent ser fèrtils o estèrils. El fruit és sec, amb tres valves que s'obren, i que donen sortida a nombroses llavors alades.

S'ha fet servir en medicina popular i per a la fabricació de teixits. Amb les seves fibres poden fabricar-se cordes. Els pescadors utilitzaven les tiges seques com a flotadors per a les xarxes, els quals es coneixen com a cardons. Les seves fulles tendres es consumeixen com a amanides i les tiges florals seques s'utilitzen per a la construcció d'habitatges lleugers, com a revestiment interior de sostres i parets. El seu cultiu al jardí no presenta cap problema.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Zizka, G., M. Schmidt, Schulte, P. Novoa, R. Pinto & König. 2009. Chilean Bromeliaceae: diversity, distribution and evaluation of conservation status. Biodivers. & Conservation 18: 2449–2471.
  2. «Puya chilensis» a EOL. Data consulta: 29 de gener de 2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]