Quartet de corda núm. 1 (Enescu)
Forma musical | composició per a quartet de corda |
---|---|
Tonalitat | mi bemoll major |
Compositor | George Enescu |
Dedicat a | Flonzaley Quartet |
Estrena | |
Estrena | 5 febrer 1921 |
Escenari | Conservatori de Lausana, Vaud |
El Quartet de corda núm. 1 en mi bemoll major, op. 22, núm. 1, és una obra de música de cambra del violinista i compositor romanès George Enescu, composta entre 1916 i 1920. La seva durada és d'uns 45 minuts. El va dedicar al Flonzaley Quartet, un conjunt creat el 1902 pel banquer Edward J De Coppet i dedicat exclusivament a la interpretació de quartets.[1]
Història
[modifica]Les dates de composició del Primer Quartet de corda es coneixen amb una precisió inusual: Enescu va començar a treballar-hi a mitjanit de l'Any Nou romanès (ortodox), el 14 de gener de 1916, a la Villa Copou d'Iași. Després de les interrupcions derivades de l'entrada de Romania a la Primera Guerra Mundial, va reprendre les tasques del quartet el 1918, fins a tornar a trencar-se fins a l'estiu de 1920. Va completar la partitura a Suïssa l'1 de desembre de 1920 a Le Châtelet, una casa a Vers-chez-les-Blanc (Lausana) propietat de Maruca Cantacuzino[2] L'obra es va representar per primera vegada el 5 de febrer de 1921 a la Sala del Conservatori de Lausana per un quartet format pel compositor a la viola, José Porta, primer violí, R. Radrizzani, segon violí i Jean Décosterd, violoncel, en un concert dedicat a la música de cambra d'Enescu que incloïa també la Segona Suite per a piano interpretada per Clara Haskil. Les actuacions posteriors van tenir lloc a l'Ateneu Romanès de Bucarest els dies 21, 28 i 31 de maig de 1921, amb el compositor tocant el primer violí, Constantin C. Nottara el segon violí, Teodor Popovici la viola i Nicolae Ochialbi el violoncel[3][2]
Tot i que la partitura publicada no té cap dedicatòria, es diu que el quartet està dedicat al Quartet Flonzaley (Adolfo Betti, Alfred Pochon, Louis Bailly i Iwan d'Archambeau), que va fer la primera actuació a París a la Salle Gaveau de París el 19 d'octubre de 1921.[4][2]
Anàlisi
[modifica]El quartet es divideix en quatre moviments:
- Allegro moderato
- Andante pensieroso
- Allegretto scherzando, non troppo vivace
- Allegro moderato
Es tracta d’una obra excepcionalment llarga i temàticament complexa, en què Enescu transmuta estructures tradicionals, que requereixen audiències repetides si els oients la volen retenir.[5] A causa de les seves línies que canvien constantment, la seva mobilitat harmònica i la seva complexitat textural, el Quartet exigeix molt a l’oient, situant-se entre les obres més difícils d’un compositor especialment difícil. En resum, és precisament a causa de la riquesa d'invenció del compositor en els nivells de forma, melodia, ritme, timbre i harmonia, que aquesta obra no és la més adequada com a introducció a la música d'Enescu.[6]
El primer moviment es presenta en forma sonata-allegro, tot i que l’ús característic d’Enescu de processos i transformacions evolutives que inclouen alguns passatges de desenvolupament dins de l'exposició, així com variacions contínues del material melòdic.[7]
El tema principal es presenta al principi, sobre un acord mi bemoll major al violoncel, però passa ràpidament a les tecles de do major i do menor, en una sèrie de variacions en desenvolupament. Per contra, el tema secundari només es desplega gradualment, començant en el compàs 15, construint a partir de fragments motívics a una declaració completa del tema en el nombre d'assaig 8, en un primer moment en la clau dominant esperat de si bemoll major, per després girar a la clau de la relació dominant de sol menor. Un element temàtic aparentment insignificant i acompanyant, que esdevindrà més important en els moviments posteriors del quartet, es produeix entre els dos grups temàtics principals i es pot considerar ja sigui com un passatge de pont,[8] o com a part de la textura del primer grup.[9]
Discografia
[modifica]- George Enescu: Cvartet de Coarde în mi bemol major, Op. 22 núm . Quartet de corda de la ràdio romanesa (Nicolae Drăgoi i Dorian Varga, violins; Alexandru Rădulescu, viola; Ion Fotino, violoncel). Enregistrament LP 1 disc, 33⅓ rpm, monoaural. Electrecord ECE 0158. Bucarest: Electrecord, 1964.
- George Enescu: Cvartet de Coarde în mi bemol major, Op. 22 núm . Quartet de corda "Voces". Gravat el 1980 a Romania. Enregistrament LP, 1 disc, 33⅓ rpm, estèreo. Electrecord ST-ECE 01854. Bucarest: Electrecord, nd
- Reeditat, juntament amb el quartet de corda núm. 2, op. 22, núm. 2, en sol major. Gravació de CD, 1 disc d'àudio: digital, estèreo, 4¾ in. Sèrie Olympia Explorer. Olympia OCD 413. Londres: Olympia, 1991. Reeditat, Electrecord EDC 662/663. Bucarest: Electrecord, 2005.
- George Enescu: String Quartets Op. 22, núm. 1 i 2 . Quatuor Athenaeum Enesco (Constantin Bogdanas i Florin Szigeti, violins; Dan Iarca, viola; Dorel Fodereanu, violoncel). Enregistrat del 16 al 19 de maig de 1992 per Schweizer Radio DRS. Gravació de CD, 1 disc d'àudio: digital, estèreo, 4¾ in. CPO 999-0682. Georgsmarienhütte: CPO, [1993].
- Enescu: String Quartets núm. 1 i 2 . Quatuor Ad Libitum (Adrian Berescu i Șerban Mereuță, violins; Bogdan Bișoc, viola; Filip Papa, violoncel). Gravat a la Sala Filharmònica de Moldova, Iași, maig de 1999. Gravació de CD, 1 disc d'àudio: digital, estèreo, 4¾ in. Mécénat MusicalNaxos 8.554721. [Sl ]: HNH International, Ltd. 2000.
Referències
[modifica]- ↑ Anderson, Keith. «Ressenya del disc» (en anglès). Naxos. Arxivat de l'original el 24 de juny 2021. [Consulta: 16 juny 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bentoiu, 2015, 767.
- ↑ Malcolm, 1990, 160.
- ↑ Hoffman and Marbe, 1971, 491–92.
- ↑ Malcolm, 1990, 137–38.
- ↑ Bentoiu, 2010, 215–16.
- ↑ Hoffman and Marbe, 1971, 495.
- ↑ Bentoiu, 2010, 200–02.
- ↑ Hoffman and Marbe, 1971, 495–96.
Fonts citades
[modifica]- Bentoiu, Pascal. 2010. Masterworks of George Enescu: A Detailed Analysis, translated by Lory Wallfisch. Lanham, MD: Scarecrow Press. ISBN 978-0-8108-7665-1 (cloth) ISBN 978-0-8108-7690-3 (ebook).Bentoiu, Pascal. 2010. Masterworks of George Enescu: A Detailed Analysis, translated by Lory Wallfisch. Lanham, MD: Scarecrow Press. ISBN 978-0-8108-7665-1 (cloth) ISBN 978-0-8108-7690-3 (ebook).
- Bentoiu, Pascal. 2015. George Enescu: Meisterwerke, translated by Larisa Schippel and Julia Richter, with contributions by Raluca Știrbăț. Forum: Rumänien 28. Berlin: Frank & Timme GmbH. ISBN 978-3-7329-0166-1 (cloth).
- Hoffman, Alfred, and Myriam Marbe. 1971. "Limpeziri (1919–1926)". In George Enescu: Monografie, 2 vols., edited by Mircea Voicana, 459–562. Bucharest: Editura Academiei Republicii Socialiste România.
- Malcolm, Noel. 1990. George Enescu: His Life and Music, with a preface by Sir Yehudi Menuhin. London: Toccata Press. ISBN 0-907689-32-9.
- Rădelescu, Speranța. 1981. "Tehnica variației și dezvoltării motivice în Cvartetele de coarde op. 22 de George Enescu". In Centenarul George Enescu, edited by Speranța Rădelescu, 171–200. Bucharest: Editura Muzicală.