Quetsche

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuQuetsche
Prunus insititia Modifica el valor a Wikidata
Damson plum fruit.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
TribuAmygdaleae
GènerePrunus
EspèciePrunus insititia Modifica el valor a Wikidata
L., 1755
Prunes blaves o quetsches, pintura pertanyent a la col·lecció dels ducs de Lorena, d'on el probable nom de Quiterie que serà predilecte per a aquest quadre. Datat de cap al 1840

La quetsche [kwɛtʃ ] és el fruit del quetschier, un dels sotacultivars de la prunera de Damasc, Prunus domestica subsp. insititia.

És una pruna petita que madura a mitjan agost i que està disponible als mercats fins a l’octubre. És particularment estesa a Bèlgica, Luxemburg, al Franc Comtat de Lorena, Alsàcia, Alemanya, Suïssa i Àustria. També es cultiva al Canadà, a la província d’Ontario, però també amb el nom de Quiterie a la regió del Grand Est de França, exceptada Alsàcia, amb el nom de Zwatchka, d’on surt la famosa Zwatchkawaya, la tarta amb quetsches. Es comercialitza com a pruna blava a tot el Canadà. Sota el seu vestit morat, amaga una carn dolça i picant d’un groc daurat lleugerament fosc. La seva forma és oblonga i carnosa. A la Suïssa francòfona com al Franc Comtat, s’anomena pruneau (diferent de la pruna seca francesa).

Etimologia[modifica]

El mot, d'origen luxemburguès, en mitjà-alemany, de la forma normativa Zwetsche, Zwetschge « prunera comuna, Prunus domestica subsp. domestica », primitivament Twetzschen, que seria manllevat al francoprovençal o gal·lo-itàlic *davascena (cf. jurassià daveigne, franc-comtès davdgna), descendent del llatí tardà damascēna, manllevat al seu torn al grec damaskênon, que significa « pruna de Damasc ».[1][2]

Ús[modifica]

La quetsche es consumeix en fruit de taula, en melmelada, en tarta o en sorbet

A la Lorena, Alsàcia i a la regió de Bâle, la quetsche és l'aiguardent obtinguda per destil·lació de quetsches fermentades. Es consumeix sigui fresca, sigui a la temperatura de la tassa a cafè. Era l'un dels constituents del diaprun solutif de la farmacopea marítima occidental al segle[3] XVIII.

És la base del Pflaumenmus i del Powidl.

És igualment utilitzada per a confeccionar la tarta de prunes seques, el dia del dejuni ginebrí.[4]

Es pot igualment utilitzar-la per a fer alcohol com el slivovitz a certs països de l'est d'Europa.

Botànica[modifica]

Nom botànic : Prunus domestica.

Descripció : fruit oval, roig pàl·lid, violeta (certes variants grogues), de carn saborosa, lleugerament acidulada.

  • Floració : primavera.
  • Exposició : sol.
  • Tipus de terra : normal.
  • Resistència : -20 °C.
  • Collita : agost.

Variant[modifica]

Hi ha moltes variants de quetsches : una variant poc coneguda és la « quetsche blanca », coneguda sota el nom de quetsche blanca de Létricourt.[5] Aquest fruit a la mateixa forma i consistència que els altres quetsches però és de color groc clar amb un sabor més ensucrat i menys acidulada. Existeix a Anglaterra, en particular al Shropshire, una varietat de quetsche (angl. damson), més petita que aquella coneguda a França i a base de la qual és preparada de la melmelada.

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. « Quetsche(n) », in Luxemburger Wörterbuch, Luxemburg, P. Linden, 1950-1977.
  2. Dictionnaire culturel en langue française, éditions Le Robert, 2005.
  3. D'après Maistral, in Yannick Romieux, De la hune au mortier, Éditions ACL, Nantes, 1986.
  4. Frédéric Cochet. «Prunier Fellenberg hative». [Consulta: 22 setembre 2013].
  5. «Quetsche blanche de Létricourt».