Prunyoner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Quetsche)
Infotaula d'ésser viuPrunyoner
Prunus insititia Modifica el valor a Wikidata
Damson plum fruit.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
TribuAmygdaleae
GènerePrunus
EspèciePrunus insititia Modifica el valor a Wikidata
L., 1755
Prunes negres o prunyons apareixen en aquesta pintura pertanyent a la col·lecció dels ducs de Lorena. Per la qual cosa es prefereix anomenar aquest quadre Quiterie. Datat vers el 1840.

El prunyó[1] és el fruit del prunyoner,[2] un dels cultivars de la prunera de Damasc, Prunus domestica subsp. insititia.

Es tracta d'una pruna petita que madura a mitjan agost i que al centre d'Europa està disponible als mercats fins a l’octubre. Sota el seva pell morada, s'amaga una carn dolça i acídula, d’un groc daurat lleugerament fosc. La seva forma és oblonga i carnosa.

És particularment estès a Bèlgica, Luxemburg, al Franc Comtat de Lorena, Alsàcia, Alemanya, Suïssa i Àustria. En llengua francesa el prunyó s'anomena quetsche, però rep el nom de quiterie a la regió del Grand Est de França, excepte a Alsàcia on es diu zwatchka, d’on surt la famosa zwatchkawaya, pastís de prunyons. A la Suïssa francòfona com al Franc Comtat, se l’anomena pruneau (com la pruna seca en francès cosa que porta a confusió).

Fins i tot es cultiva a Canadà, a la província d’Ontario, on es comercialitza com a pruna negra.

Etimologia[modifica]

Quetsche [kwɛtʃ ] és el mot francès, d'origen luxemburguès, variant del mitjà-alemany normatiu Zwetsche, Zwetschge « prunera comuna, Prunus domestica subsp. domestica », primitivament Twetzschen, que fou manllevat del francoprovençal o gal·lo-itàlic *davascena (cf. jurassià daveigne, franc-comtès davdgna), descendent del llatí tardà damascēna, manllevat al seu torn al grec damaskênon, que significa « pruna de Damasc ».[3][4]

En català l'arbre rep el nom de prunyoner, prinyoner i barruler, mentre que el fruit es diu prunyó, prinyó o brunyó.

Ús[modifica]

El prunyó es consumeix com fruita de taula, en melmelada, en pastís o en sorbet.

A la Lorena, Alsàcia i a la regió de Bâle, la quetsche és un aiguardent obtingut per destil·lació de prunyons fermentats. Es consumeix tan en fred com a la temperatura d'una tassa de cafè. Formava part del diaprun solutif de la farmacopea marítima occidental del segle[5] XVIII.

N'és la base del Pflaumenmus i del Powidl.

S'utilitza igualment en l'elaboració del pastís de prunes seques, el dia del dejuni ginebrí.[6]

També es pot utilitzar per a l'obtenció d'alcohol com el slivovitz a certs països de l'est d'Europa.

Botànica[modifica]

Nom botànic : Prunus domestica subsp. insititia (L.) Bonnier et Layens. / Prunus insititia.

Descripció : fruit oval, roig pàl·lid, violeta (certes variants grogues), de carn saborosa, lleugerament acidulada.

  • Floració : primavera.
  • Exposició : sol.
  • Tipus de terra : normal.
  • Resistència : -20 °C.
  • Collita : agost.

Varietats[modifica]

Existeixen nombroses varietats de prunyons : una variant blanca poc coneguda s'anomena quetsche blanche de Létricourt.[7] Té la mateixa forma i consistència que un prunyó, però és de color groc clar amb un sabor més dolç i menys acidulat. A Anglaterra, en particular al comtat de Shropshire, es fa una varietat de prunyó (angl. damson) més petit que els coneguts a França i amb el qual es prepara melmelada.

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. «prunyó». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «prunyoner». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. « Quetsche(n) », in Luxemburger Wörterbuch, Luxemburg, P. Linden, 1950-1977.
  4. Dictionnaire culturel en langue française, éditions Le Robert, 2005.
  5. D'après Maistral, in Yannick Romieux, De la hune au mortier, Éditions ACL, Nantes, 1986.
  6. Frédéric Cochet. «Prunier Fellenberg hative». [Consulta: 22 setembre 2013].
  7. «Quetsche blanche de Létricourt».