Qui perd guanya (escacs)
| Tipus | variació dels escacs  |
|---|
Tidskrift för Schack 1929
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |    | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
Solució: 1.h3! a5 2.h4 a4 3.h5 a3 4.h6 a2 5.h7 a1T 6.h8A!! Th1 (poden anar allà on vulguin, igualment les negres es troben en zugzwang) 7. Aa1 Txa1 1-0.
Qui perd guanya (o antiescacs) és una variació dels escacs en la qual la finalitat del joc és que el contrincant ens capturi totes les peces per guanyar.
Història[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |       | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
Es troba una referència d'aquesta forma de jugar on es tractava de capturar el rei a l'Almanac de Brede el 1844 amb el nom de « joc de Codrus »[1] · [2] · .[3]
Walter Campbell inventa la variant «Take me» el 1874, que no difereix de molt de com es juga actualment[4] · .[5]
El 1901, a Dredner Schach-Kalendar es publica el primer estudi d'aquesta variació.[6]
El 1996, el servidor d'escacs per internet FICS proposa Loser's Chess (Escacs del perdedor) com a variant dels escacs.
Regles del joc[modifica]
Les regles dels escacs són les mateixes que els escacs normals però amb les excepcions següents:
- la captura és obligatòria quan sigui possible,
- si és possible diverses captures al torn d'un jugador, llavors aquest pot escollir la captura que vulgui,
- el rei no disposa de cap prerrogativa particular, i conseqüentment:
- pot ser capturat,
- no hi ha escac al rei ni escac i mat,
- no existeix l'enroc,
- els peons es poden promocionar per un rei,
En cas d'ofegat, les regles varien i es poden considerar els següents casos:
- victòria pel jugador qui és ofegat (regles internacionals),
- la partida són taules,
- qui disposi de menys peces guanya. Si el nombre de peces és igual, la partida seran taules. El valor de les peces no té cap consideració (regla adoptada per la web FICS).
Un jugador guanya si totes les seves peces són capturades, o qui és ofegat segons els casos descrits anteriorment. La partida seran taules per repetició, aplicació de la regla dels cinquanta moviments, per acord mutu o si és impossible que les peces restants sobre l'escaquer es puguin capturar (per exemple dos alfils de colors oposats.
Triar les obertures[modifica]
La captura forçada pot suposar enllaçar llargues captures successives, i per tant la tria de l'obertura és important. Les obertures conegudes per perdre són: 1.d4, 1.e4, 1.d3, 1.Cc3, 1.Cf3, 1.f4, 1.h4, 1.b4, 1.h3.[7] Els jugadors experimentats poden guanyar de forma forçada contra 1.d3, 1.d4 o 1.e4 gràcies a una seguit de captures forçades.
El joc a internet[modifica]
A les webs d'escacs, la variació és coneguda també per noms com escacs suïcida, escacs de perdedors o també antiescacs.
Referències[modifica]
- ↑ Games and Puzzles Publications. Encyclopedia of Chess Variants, 1994, p. 384. ISBN 0-9524142-0-1.
- ↑ Historique du QPG
- ↑ Almanach für Freunde von Schachspiel, J. Brede
- ↑ Losing Chess
- ↑ [1] :« Take me chess: invented by Walter Campbell, and played at Boyton Lodge, Wiltshire, in 1876 »
- ↑ Dredner Schach-Kalender 1901
- ↑ «Anti-chess». Arxivat de l'original el 2012-02-22. [Consulta: 6 abril 2014].
Enllaços externs[modifica]
- Els escacs de qui perd guanya (Losing Chess)
- Popular Chess Variants, D.B. Pritchard.