Quint Minuci Rufus (cònsol 197 aC)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaQuint Minuci Rufus
Nom original(la) Quintus Minucius Rufus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 231 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle III aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
197 aC – 197 aC
Juntament amb: Gai Corneli Ceteg
Edil romà
Pretor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMinucii Rufi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Quint Minuci Rufus (en llatí: Quintus Minucius C. f. C. n. Rufus) va ser un magistrat romà que visqué a cavall dels segles iii i ii aC. Formava part de la branca plebea de la gens Minúcia.

Va ser edil plebeu l'any 201 aC i pretor el 200 aC i va obtenir el Bruttium com a província. Va dirigir una investigació sobre el robatori del temple de Proserpina a Locres Epizefiris i va descobrir una conspiració en aquesta zona i com que no havia acabat les seves tasques va veure prorrogat el seu imperium per un any més.

L'any 197 aC va ser elegit cònsol amb Gai Corneli Cetege i va fer la guerra als bois, però no va aconseguir els honors del triomf per part del senat i enfadat els va celebrar de manera privada al Mont Albà.

El 189 aC va ser un dels deu comissionats enviats a la província d'Àsia després de la derrota d'Antíoc III el Gran. El seu nom apareix al senatusconsultum de Bacchanalibus (186 aC) com un dels senadors presents. L'any 183 aC era un dels tres ambaixadors enviats a la Gàl·lia i aquesta és la darrera vegada que s'esmenta el seu nom. [1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 675.