Quirotònia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Quirotònia (grec antic: χειροτονία) era una de les dues maneres de votar a les assemblees atenenques. Una era per recompte de vots i una altra a mà alçada.

La quirotònia era la votació més freqüent i es feia a mà alçada. El vot secret només s'usava quan l'assumpte afectava a persones en concret, per fixar-ne la condemna o l'absolució, o el final d'una pena, especialment l'atímia o pèrdua dels drets de ciutadania, i també l'import d'una multa, l'atorgament de la ciutadania a desconeguts o el desterrament d'un ciutadà per ostracisme. L'a quirotònia es feia servir a les assemblees públiques on s'elegien magistrats, per les declaracions de guerra o de pau, i en algunes ocasions on es votaven lleis, però principalment per a judicis.

Per alçar les mans l'herald anunciava que s'havia d'aixecar la mà en cas d'estar d'acord en una cosa; després feia el mateix perquè aixequessin la mà els que pensaven el contrari. Cada vegada es comptaven les mans i el president declarava quin era el resultat.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). «Cheirotonia». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 18 febrer 2023].

Bibliografia[modifica]

  • Rhodes, Peter J. (Durham). "Cheirotonia." Brill's New Pauly., 2012.[1] [Consulta 18 de febrer de 2023]