Règim polisinodial

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Règim polisinodial és l'organització política que adoptà la Monarquia d'Espanya basa en Consells de governació durant el regnat de la Casa d'Àustria (segle XVI i XVII) i després de la ruptura que suposà la imposició dels Decrets de Nova Planta per la Casa de Borbó (segle XVIII i principis del XIX). El mecanisme de funcionament bàsic era l'elevació d'una consulta al monarca, que resolia segons el seu parer.

Consells de la Monarquia d'Espanya[modifica]

L'origen dels Consells es remunta a l'edat mitjana en els òrgans consultius de les corones de Castell, Aragó i Navarra, per bé que els Consells de la Monarquia d'Espanya s'estructuraren seguint el patró del consell reial de Castella.

Els Consells van ser de tres tipus:

El règim polisinodial va anar caient en desús amb la implantació de l'absolutisme borbònic amb la creació dels secretaris del despatx, i acabà per desaparèixer per complet el segle XIX amb la figura de la Junta Central Suprema, antecedent del Consell de Ministres que fou el mètode de govern adoptat durant el regnat d'Isabel II amb la instauració del regne constitucional d'Espanya.[1][2][3]

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]