Rèquiem (Rutter)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióRèquiem
Forma musicalrèquiem
CompositorJohn Rutter
Creació1985
Durada35'
Estrena
Estrena13 d'octubre de 1985
EscenariLovers' Lane United Methodist de Dallas,
Director musicalJohn Rutter
Moviments
  1. Requiem aeternam i Kyrie
  2. Out of the deep (Salm 130)
  3. Pie Jesu (Soprano solo)
  4. Sanctus i Benedictus
  5. Agnus dei
  6. The Lord is my shepherd (Salm 23)
  7. Lux aeterna
Musicbrainz: 5bafe4c5-61db-4532-ba75-07fe7e00db76 Modifica el valor a Wikidata

El Rèquiem de John Rutter és un composició musical de parts del rèquiem llatí amb salms afegits en anglès, per a soprano solista, cor mixt i orquestra petita o orgue amb un conjunt instrumental. Es va estrenar el 13 d'octubre de 1985 a l'església Lovers' Lane United Methodist de Dallas, Texas, pel Sanctuary Choir and orchestra. Els moviments 1, 2, 4 i 7 es van realitzar per primera vegada el 14 de març de 1985 a l'església presbiteriana de Fremont, Sacramento, Califòrnia, pel Sanctuary Choir and ensemble. Les dues representacions van ser dirigides pel compositor. The Lord is my Shepherd va ser escrit originalment el 1976 com un himne separat.

Anàlisi musical [cal citació][modifica]

A diferència dels teatrals grans rèquiems de Berlioz i Verdi, la composició de Rutter s'emmarca més aviat en els de tradició devota, com els de Fauré i Duruflé. Les corals que l'han d'interpretar no cal que siguin grans, només té una solista, la instrumentació és sòbria i té una durada inferior als quaranta minuts.

Igual com en els de Fauré i Duruflé, el text llatí de la Missa pro defunctis no hi és sencer, els fragments utilitzats són els que parlen de la llum i del consol que emergeixen i s'imposen a l'obscuritat i la desesperació; i tal com succeeix amb més d'un rèquiem del segle xx, els textos en llengua vernacla es combinen amb textos en el llatí tradicional. Hi ha dos salms associats al ritu funerari, l'ombrívol De profundis (salm 130) i el serenament confiat salm 23. En cadascun hi ha una participació important d'un instrument solista, el violoncel i l'oboè, respectivament. A més a més, els moviments 5 i 7 incorporen frases que pertanyen a la missa de difunts anglicana, en una magnífica llengua anglesa del 1622 del Book of Common Prayer.

Referències[modifica]

  1. Pajares Alonso, Roberto L. Historia de la música en 6 bloques. AEBIUS, p. 486. ISBN 9788415209348. 

Enllaços externs[modifica]