Radiosondatge
El radiosondatge és un mètode d'exploració de l'atmosfera que en permet conèixer l'estructura vertical (des de la superfície fins a uns 25 o 30 km d'altitud) mitjançant el mesurament de les principals variables termodinàmiques al lloc on es realitza.[1] Es realitza amb un aparell que s'anomena radiosonda.
A la xarxa mundial d'observació, hi ha unes 1.500 estacions de radiosondatge repartides arreu del planeta que fan llançaments simultanis a les 00 i a les 12 UTC, segons recomana l'OMM. Per tant, i seguint aquestes recomanacions, a Barcelona també es fan dos llançaments diaris, a les 00 i a les 12 UTC, durant tots els dies de l'any.[1]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un sondatge atmosfèric realitzat per una radiosonda; és a dir, la caracterització vertical de l'atmosfera mitjançant instruments transportats habitualment per un globus ple d'heli. Les variables que s'obtenen són la temperatura, la humitat relativa, la pressió, la força i direcció del vent a diferents altures.[2]
Una sonda convencional disposa de sensors atmosfèrics, un radiotransmissor per enviar les dades, i un equip de GPS per posicionar en tot moment la sonda i extreure’n la velocitat i la direcció del vent. Quan el globus és alliberat, s'enlaira a l'atmosfera a una velocitat aproximada de 5 m/s, i a petits intervals de temps es van prenent mesures que són transmeses a la superfície mitjançant un senyal de ràdio. Aquest globus arriba fins a una altitud generalment entre 20 i 30 km, depenent de les condicions meteorològiques.[2]
Aplicacions[modifica]
Les dades s'utilitzen per a caracteritzar l'atmosfera en una zona determinada a diversos nivells – fer-ne una anàlisi – i com a condicions inicials dels models meteorològics que serviran per fer una predicció del temps més acurada. També per conèixer la inestabilitat de l'atmosfera (possible formació de tempestes o fenòmens extrems) L'estudi i el seguiment d'episodis de contaminació. O com a suport a l'aviació amb la determinació de possibles zones amb turbulència i l'optimització de rutes segons la força i direcció del vent.[2]
La importància de disposar d'una densa xarxa de radiosondatges per a la caracterització i el pronòstic de les situacions sinòptiques, atès que a partir dels radiosondatges s'obté l'anàlisi sinòptica, és a dir, l'estat real de l'atmosfera en un moment determinat. Amb la distribució actual a la zona d'Europa (figura 1), es detecten bé configuracions sinòptiques de centenars a milers de quilòmetres sobre el continent, però en canvi sobre l'Atlàntic és bastant dificultós. D'altra banda, quant més densa sigui la xarxa, millor es detectaran les estructures d'escala més petita. A partir de la xarxa de radiosondatges s'obté un conjunt tridimensional d'informació constituït per les mesures de temperatura, pressió, humitat i vent a la vertical dels diferents punts de llançament. Per extreure’n el màxim d'informació d'una manera ràpida, s'analitzen aquestes dades només en els nivells estàndards (1000, 925, 850, 700, 500, 300, 200 hPa).[2]
Estació de radiosondatge a Barcelona[modifica]
Hi ha una estació de radiosondatge a Barcelona, que el Servei Meteorològic de Catalunya té a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Aquesta estació és inclosa dins de la Xarxa Global de Telecomunicacions de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) per a la difusió de la informació meteorològica. El codi de l'estació és el 08190, de manera que altres serveis meteorològics i centres de recerca d'arreu del món poden consultar les dades enregistrades a Barcelona. L'estació captura diferents variables meteorològiques.[1]
El radiosondatge de Barcelona es realitza des de 1998. Inicialment es feia a les 12 TU, però des del maig de 1999 es va començar a realitzar dos cops al dia, a les 00 i a les 12 TU. Fins al 2012 el radiosondatge es feia de forma manual. A partir de 2013, el llançament s'ha automatitzat i se n'ocupa el “robotsonda”, que es descriu més endavant.[2] Des de desembre de l'any 2008, el radiosondatge de Barcelona (l'únic que es fa a Catalunya actualment) pertany a la Xarxa Meteorològica Mundial a través del GTS (Global Telecommunication System). Aquesta Xarxa engloba els prop de 1.300 radiosondatges sistemàtics que es realitzen arreu del món.[2]
L'any 2013 el Servei Meteorològic de Catalunya inaugura el nou Robot Sonda. Aquest equipament, ubicat a la Facultat de Física de la UB, és capaç de fer el llançament del globus sonda inflat amb heli de manera automàtica, disposant d'una autonomia de fins a 6 dies.[2]