Rafael Caldera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRafael Caldera
Retrato de Rafael Caldera - Biblioteca La Casona.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Rafael Antonio Caldera Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
24 gener 1916 Modifica el valor a Wikidata
San Felipe (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 desembre 2009 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia de Parkinson Modifica el valor a Wikidata
  54è i 60è President de Veneçuela
11 de març de 1969 – 12 de març de 1974

2 de febrer de 1994 – 2 de febrer de 1999
Dades personals
NacionalitatVeneçolana
ReligióCristianisme catòlic romà
FormacióUniversitat Central de Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAdvocat
OcupadorUniversitat Central de Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
PartitCOPEI (1946 - 1993)
Convergència Nacional (1993 - 2009)
Membre de
Família
CònjugeAlicia Prieti Montemayor
FillsJuan José Caldera (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Rafael Caldera Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webrafaelcaldera.com Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 45761107 Modifica els identificadors a Wikidata

Rafael Antonio Caldera Rodríguez (San Felipe, Estat de Yaracuy, 1916Caracas, 2009) fou un advocat, sociòleg, escriptor, orador i polític veneçolà, President de la República en dues ocasions, entre 1969 i 1974, i entre 1994 i 1999[1]

Amnistia als militars de la rebel·lió de 1992[modifica]

Durant el segon govern de Caldera foren amnistiats i queden en llibertat els militars involucrats en l'intent colpista de 1992, que s'agruparen en el partit polític Movimiento V República (MVR), dirigit per Hugo Chávez, per aconseguir el suport dels grups d'esquerres al seu precari govern de minoria parlamentària.

D'alguna forma es podria dir que el període de govern de Caldera assentà les bases per l'ascens de Hugo Chávez a la magistratura nacional. Caldera guanyà les eleccions presidencials després d'haver-se separat del seu partit i haver creat un moviment polític denominat Convergencia amb suport de grups d'esquerres, que finalment derrotà als partits socialdemòcrata i democratacristià, que havien alternat en el governo durant 35 anys (des de 1959 fins a 1994) i havien perdut la major part de la seva influència en el panorama polític de Veneçuela. La caiguda dels partits tradicionals i el moviment populista iniciat per Caldera, donaren peu a Chávez per iniciar el seu propi moviment, el qual es cristal·litzà al legalitzar el partit MVR provinent del MBR-200, que assolir una clara victòria en les Eleccions Presidencials de Veneçuela l'any 1998.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Caldera
  1. Morón, Guillermo. 1979. Los presidentes de Venezuela. 1811 -1979. S. A. Meneven. Caracas Venezuela. 334p.