Rafael Caldera

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRafael Caldera
Rafael Caldera, 1971.jpg
  54è i 60è President de Veneçuela
11 de març de 1969 – 12 de març de 1974

2 de febrer de 1994 – 2 de febrer de 1999
Biografia
Naixement (es) Rafael Antonio Caldera Rodríguez
24 de gener de 1916
Veneçuela San Felipe (Veneçuela)
Mort 24 de desembre de 2009(2009-12-24) (als 93 anys)
Veneçuela Caracas (Veneçuela)
Causa de mort Malaltia de Parkinson
Nacionalitat Veneçolana
Religió Cristianisme catòlic romà
Educat a Universitat Central de Veneçuela
Activitat
Ocupació Advocat
Ocupador Universitat Central de Veneçuela
Altre
Membre del partit polític COPEI (1946 - 1993)
Convergència Nacional (1993 - 2009)
Cònjuge Alicia Prieti Montemayor
Premi rebut
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Rafael Antonio Caldera Rodríguez (San Felipe, Estat de Yaracuy, 1916Caracas, 2009) fou un advocat, sociòleg, escriptor, orador i polític veneçolà, President de la República en dues ocasions, entre 1969 i 1974, i entre 1994 i 1999[1]

Amnistia als militars de la rebel·lió de 1992[modifica]

Durant el segon govern de Caldera foren amnistiats i queden en llibertat els militars involucrats en l'intent colpista de 1992, que s'agruparen en el partit polític Movimiento V República (MVR), dirigit per Hugo Chávez, per aconseguir el suport dels grups d'esquerres al seu precari govern de minoria parlamentària.

D'alguna forma es podria dir que el període de govern de Caldera assentà les bases per l'ascens de Hugo Chávez a la magistratura nacional. Caldera guanyà les eleccions presidencials després d'haver-se separat del seu partit i haver creat un moviment polític denominat Convergencia amb suport de grups d'esquerres, que finalment derrotà als partits socialdemòcrata i democratacristià, que havien alternat en el governo durant 35 anys (des de 1959 fins a 1994) i havien perdut la major part de la seva influència en el panorama polític de Veneçuela. La caiguda dels partits tradicionals i el moviment populista iniciat per Caldera, donaren peu a Chávez per iniciar el seu propi moviment, el qual es cristal·litzà al legalitzar el partit MVR provinent del MBR-200, que assolir una clara victòria en les Eleccions Presidencials de Veneçuela l'any 1998.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Caldera Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Morón, Guillermo. 1979. Los presidentes de Venezuela. 1811 -1979. S. A. Meneven. Caracas Venezuela. 334p.