Rafael González Martín

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRafael González
Biografia
NaixementRafael González Martín
28 de febrer de 1903
Las Palmas de Gran Canaria, Canàries
Mort28 de novembre de 1961(1961-11-28) (als 58 anys)
Barcelona, Catalunya
Activitat
OcupacióFutbolista modifica
Esportfutbol modifica
Posició a l'equipDefensa esquerre
Clubs professionals
Anys Equip
1921-1922 CD Gran Canaria
1922-1925 Marino FC
1925-1929 RCD Espanyol 12 (0)
1930-1931 Atlètic de Sabadell[1]
1931-1932 Zaragoza CD
Equips entrenats
1931-1932 Zaragoza CD
1933-1934 CD Logroño
1936 FC Vic
1940-1941 Girona FC

Rafael González Martín (Las Palmas de Gran Canaria, 28 de febrer de 1903 - Barcelona, 28 de novembre de 1961) fou un jugador de futbol canari de la dècada de 1920.

Trajectòria[modifica]

Jugava a la posició de defensa esquerre. Inicià la seva trajectòria al CD Gran canaria, fitxant posteriorment pel principal club de Gran Canària del moment, el Marino FC. El 30 de juliol de 1925, embarcà cap a Catalunya per fitxar pel RCD Espanyol, on coincidí amb els compatriotes José Padrón El Sueco i Rafael Oramas.[2] En total romangué quatre temporades al club blanc-i-blau, disputant 12 partits de lliga la darrera temporada. Fou un dels jugadors que disputà la final de Copa disputada el 3 de febrer de 1929 al camp de Mestalla, València, en la qual l'Espanyol es proclamà campió en vèncer per 2 a 1 el Reial Madrid. També guanyà el campionat de Catalunya aquesta mateixa temporada.[3] Una greu lesió patida a l'estadi de Montjuïc precipità la seva retirada,[4][5] esdevenint posteriorment entrenador. Dirigí el Zaragoza CD (1931-32, on també fou jugador suplent[6]), el CD Logroño (1933[7]), el FC Vic (1936[8]) i el Girona FC (1940-41[9]). Establí la seva residència a Barcelona, on s'havia casat i on morí el 1961.[10]

Palmarès[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]