Rafael Maneja i Casades

De Viquipèdia
Infotaula de personaRafael Maneja i Casades
Biografia
Naixement1841 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 1918 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata

Rafael Maneja i Casades (Barcelona, 1841 - Tarragona, novembre de 1918[1]) fou un director i compositor català.[2] Fou oncle del compositor Antoni Ribera i Maneja.

Biografia[modifica]

El 1866 oposità sense èxit per la plaça de mestre de capella de la Catedral de Santa Maria de Burgos, però el 3 d'agost de 1868 va obtenir el magisteri de la Catedral de Zamora. El 1870 va guanyar la plaça de mestre de capella de la Catedral de València, on romangué sis anys. Després de la mort del mestre de capella de la Catedral de Tarragona, Bonaventura Bruguera i Codina, Maneja aconseguí la plaça de mestre de capella d'aquesta catedral, on regí el magisteri fins a la seva mort.[3]

Es té constància, però, que sent mestre de capella de la Catedral de Tarragona intentà sense èxit tornar a la Catedral de València, sent J. B. Pastor qui aconseguia la plaça.[4]

Es conserven obres seves als fons musicals de les catedrals de Sogorb i València; tanmateix, la major part del seu repertori compositiu es localitza al fons musical TarC (Fons Musical de la Catedral de Tarragona).[5]

Referències[modifica]

  1. «Crónica telegráfica de provincias» (en castellà). La Vanguardia, 30-11-1918, pàg. 13.
  2. «Maneja, Rafael (n. 1841)». BNE. [Consulta: 10 octubre 2017].
  3. Aviñoa, Xosé. HISTORIA DE LA MUSICA CATALANA, VALENCIANA I BALEAR (VOL.3). DEL ROMANTICISME AL NACIONALISME, SEGLE XIX. Barcelona: Edicions 62, 2000. ISBN 978-84-297-4747-8. 
  4. Casares Rodicio, Emilio; Fernández de la Cuesta, Ismael; López-Calo, José. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana (en castellà). Madrid: Fundación Autor - Sociedad General de Autores y Editores, 2002. ISBN 978-84-8048-303-2. 
  5. «Obres de Rafael Maneja a l'IFMuC».