Rafael Mas i Ripoll

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRafael Mas i Ripoll
Rafael Mas.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1876 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 1956 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Llagostera (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPintor Modifica el valor a Wikidata

Rafael Mas i Ripoll (Barcelona, 1876 - Llagostera, 9 de gener de 1956) fou un pintor, músic i escriptor que passà la major part de la seva vida a Llagostera. Fou el primer director de l'Escola de Belles Arts de Llagostera a partir de la seva creació el 1903, que treballà al costat del mossèn i pintor Josep Gelabert i Rincón. D'aquesta escola en sortiren diversos pintors, com Emili Vilà i Gorgoll o Pere Mayol i Borrell, entre d'altres.[1]

Biografia[modifica]

Va estudiar a Barcelona, al costat del seu germà Casimiro. Després de fer la mili va demanar una plaça vacant d'escrivent a l'Ajuntament de Llagostera. Esdevingué secretari interí i secretari contador de l'Ajuntament l'1 d'abril de 1902, una tasca que va fer fins al 8 de febrer de 1903. Va guanyar unes oposicions a professor de l'Escola Menor de Belles Arts de Puigcerdà, que intercanvià per una plaça a l'Escola de Belles Arts de Llagostera, una tasca que continuà fins al 1948.[2]

El 13 de febrer de 1904 es casà amb Camila Coris Vidal, amb qui tingué els fills Casimiro i Alejandra.[2]

A mitjans del 2010 va fer el disseny de l'escut del municipi. Llagostera el va nomenar fill adoptiu insigne el 8 d'agost del 1948. El seu llibre Coses de Llagostera, il·lustrat per Pere Companyó, és un retrat significatiu del municipi al principi del segle xx.[2]

Poesia[modifica]

"A MA FILLA ALEXANDRA

Jo tinc una nina / que sols té quinze anys / no sap qua son penes / ni dols ni afanys.

Sóc papelló lliure! / ella va cridant / el món una joia / la vida un encant.

Corrent per la prada / floretes cercant / al pit una rosa / a la boca un bell cant,

Al ball de la placa / sardanes dansant / no's troba mal lassa / puix sois té quinze anys.

Setembre del 1923"[2]

Referències[modifica]

  1. Grau i Ferrando, Dolors. Llagostera. Olot: Diputació de Girona, 1987, p. 68-69 (Quaderns de la Revista de Girona, 10). ISBN 978-84-86377-27-4 [Consulta: 3 agost 2014]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Gifre, Francisco «En recuerdo de un ilustre llagosterense». Los sitios de Girona, 26-05-1977 [Consulta: 31 maig 2016].