Ramon Godó i Lallana
Ramon Godó Lallana (Bilbao, 11 de maig de 1864 — Barcelona, 20 de setembre de 1931) primer comte de Godó, fou un empresari i polític català, fill de Carles Godó i Pié i nebot de Bartomeu Godó i Pié, fundadors del diari La Vanguardia.
Biografia
Ramón Godó nasqué l'any 1864 a Bilbao, fill de Carles Godó i Pié i Antonia Lallana, durant l'època en que el seu pare i el seu oncle gestionaven les delegacions comercials a Bilbao i Oviedo de l'empresa familiar dels Godó. Amb la crisi de la Tercera Guerra Carlina retornaren tots a Barcelona.
El seu pare morí l'any 1897 i ell es feu càrrec de la propietat del diari la Vanguardia. Ramón Godó va fundar l'any 1912 la Paperera Godó per trencar el monopoli imposat per "La Papelera Española" i així subministrar paper al seu diari. Va impulsar l'expansió i influència del diari, que va establir la seva seu al carrer Pelai de Barcelona.
Alhora, milità al Partit Liberal, amb el que fou escollit diputat pel districte d'Igualada a les eleccions generals espanyoles de 1899, 1901, 1903 i 1905.[1] Fou el primer Comte de Godó, títol que va rebre l'any 1916 de mans del rei Alfons XIII.
Ramon Godó Lallana era un home coix, amb un problema de sordera i quasi cec d'un ull, però amb una gran intel·ligència i talent per les finances.[2] Fou pare de Carlos Godó Valls, segon Comte de Godó, que l'any 1965 instaurà un premi periodístic amb el seu nom, en ocasió del centenari del seu naixement.
Una plaça a Copons, localitat on Ramon Godó Lallana tenia una casa, s'anomenà en honor seu.[3]
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
- Godó a enciclopedia.cat