Rapunzel
![]() ![]() | |
Tipus | conte de fades ![]() |
---|---|
Fitxa | |
Autor | germans Grimm ![]() |
Llengua | alemany ![]() |
Publicació | 1812 ![]() |
Edició | Rapunzel (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Dades i xifres | |
Gènere | literatura infantil ![]() |
Obra derivada | Barbie as Rapunzel (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Rapunzel o Repunxeta [pronunciació alemanya: ʁɑˈpʰʊnt͡sl̩] (lit. 'canonges[1]') és un conte de fades de la col·lecció dels Germans Grimm. La designació catalana d'aquest personatge, encunyada pel Carles Riba, és Repunxó.
En la col·lecció de contes dels Germans Grimm, Rapunzel o Repunxeta és el núm. 12.[2] Correspon al tipus 310 de la classificació d'Aarne-Thompson: La donzella de la torre.[3]
Trama[modifica]
Una parella, un llaurador i camperol i la seva esposa, una camperola, volien tenir un fill. S'estaven al costat d'un jardí envoltat de parets que pertanyia a una bruixa malvada. L'esposa finalment queda embarassada i veu uns canonges sembrats en el jardí, que la captiven intensament. El seu marit decideix d'anar a aplegar-ne algunes per a ella i acaba per enfrontant-se amb la malvada bruixa, anomenada la Gothel o sigui la padrina de fonts, que l'acusa de robatori. Ell li prega pietat, llavors la Gothel, la bruixa malvada, li dona alguns canonges perquè les hi porti a la seva dona amb condició que el fill que espera la seva esposa li sigui lliurat quan naixerà. Ell ho accepta. La criatura neix, és una nena dolça i bonica, la Gothel (la padrina de les fonts), la bruixa malvada, apareix, la designa pel nom de Rapunzel i se l'endú. Quan la Rapunzel fa divuit anys la seva mare falsa, adoptiva i segrestadora, la Gothel, la bruixa malvada, la tanca en una torre i la va a visitar cada dia i li demana que deixi caure la seva llarga cabellera daurada, per a després enfilar-se fins a la torre.
Un dia, el príncep, el fill del Rei, sent i escolta la Rapunzel cantant a la torre, cerca una porta, però, sense trobar cap manera d'entrar, decideix de restar a l'espera. Torna seguidament a escoltar-la cantar, fins que un dia va poder veure la Gothel, la bruixa malvada, que cantava per a la Rapunzel a fi de poder pujar a la torre «Rapunzel, Rapunzel, deixa caure els teus cabells, així em puc enfilar a l'escala daurada», i d'aquesta manera el príncep aprèn com arribar fins a ella. Li demana que deixi caure la seva cabellera, i així puja fins a on era ella. D'aquell dia ençà comencen a festejar, se n'enamora i li proposa matrimoni a la Rapunzel. Ella ho accepta.
Plegats planifiquen una manera de treure-la de la torre: ell hi anirà cada nit, evitant que la seva mare falsa, adoptiva i segrestadora, la Gothel, la bruixa malvada que la visita de dia, i portarà seda, amb la qual la Rapunzel teixirà fins a formar una mena de corda. La Gothel, la bruixa malvada, descobreix que el príncep visita la seva filla falsa, la Rapunzel, la qual cosa la porta a tallar-li els cabells i abandonar-la enmig d'un aiguamoll.
Quan el príncep arriba l'endemà a la nit, la Gothel, la bruixa malvada, s'ocupa de baixar les trenes tallades fins a l'abast d'ell. Quan el príncep puja i es troba la mare falsa, adoptiva i segrestadora de la Rapunzel, la Gothel, la bruixa malvada, a la torre, aquesta li diu que mai no tornarà a veure la Rapunzel. Ell, desesperat, cau de la torre sobre unes espines que hi ha al capdavall, i esdevé cec. Acaba per rendir-se, ja que no la podrà tornar a veure mai més. Al cap de poc, el príncep ronda per l'aiguamoll i troba la Rapunzel, la qual en veure'l en tal estat decideix d'emportar-se'l fins a casa seva. La Rapunzel plora trista i frustrada de dolor; les seves llàgrimes cauen en els ulls del príncep i ell recupera la vista. Llavors, finalment, el príncep i la Rapunzel se'n van al regne, es casen i són feliços per sempre.