Rastislau I de la Gran Moràvia
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Rastislav, Rastislau I príncep de la Gran Moràvia c. 820  Gran Moràvia | ||
| Mort | Després de 870 Ratisbona (Frància Oriental) | ||
Duke of Moravia (en)  | |||
| ← Mojmír I – Slavomír (en) → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Cristianisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | monarca | ||
| príncep | |||
| Celebració | Església Ortodoxa | ||
| Festivitat | 24 de maig | ||
| Iconografia | Com a rei | ||
| Altres | |||
| Títol | Duc | ||
| Família | Moymirids (en) | ||
Rastislav I fou un príncep de la Gran Moràvia (Gran Moràvia, segle ix - Baviera, Alemanya, 870). Va fer evangelitzar els seus dominis, cridant per a això els germans Ciril i Metodi. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa.
Biografia
[modifica]Després de 846, Lluís el Germànic el nomena successor de Mojmír I.[1] Per deslliurar-se de la tutela de l'emperador, es converteix al cristianisme. En 855 porta el seu exèrcit fins al riu Tisza, a la frontera amb l'Imperi Búlgar, per estendre el seu domini. Per aconseguir l'evangelització del seu poble, s'alia amb l'Imperi Romà d'Orient. Invita llavors els monjos Ciril i Metodi, en 863, perquè se n'encarreguin. La Bíblia i els llibres litúrgics es tradueixen llavors a l'eslau, escrivint-les amb escriptura glagolítica, inventada pels dos monjos. La conversió tingué èxit.
Rastislav fou derrocat pel seu nebot Svatopluk I, que el deixà cec i el condemnà a mort; morí a Baviera el 870.
Veneració
[modifica]Pel seu paper en la cristianització de l'Europa Oriental, fou canonitzat el 1994 per l'Església Ortodoxa de Txèquia i Eslovàquia.
Referències
[modifica]- ↑ Bowlus, Charles R. Franks, Moravians, and Magyars: The Struggle for the Middle Danube, 788-907 (en anglès). Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1995, p. 104. ISBN 9780812232769.
